Diumenge que ve tindrà lloc la Diada de Germanor, jornada en la qual fem memòria de les activitats i els serveis de la nostra Església diocesana, i reflexionem sobre l’obligació que tenim tots els catòlics de sostenir-la, també econòmicament. L’Església necessita del nostre ajut generós. Ens cal recordar un cop més el que diu sant Pau: “el sembrador mesquí tindrà una collita mesquina, el sembrador generós la tindrà generosa” (2 Co 9,6). L’amor del Crist ens fa plantar la llavor perquè arreli i doni fruit en els cors dels qui tractem i servim. I en tot hem de ser sembradors generosos, que hi posen tota la vida, i que donen tot el que tenen.
Probablement quan hi ha una època de grans dificultats econòmiques és quan tots hem de ser personalment i comunitàriament més austers, i contenir les despeses en coses que poden aprimar-se, sense malgastar els recursos. Però alhora també és cert que en aquests moments és quan no podem deixar d’ajudar, sinó més aviat hem d’incrementar la solidaritat i la compartició dels béns. Ajudem-nos els uns als altres, i recorrem a les comunitats cristianes perquè ens ajudin a fer possible una compartició més justa i solidària. Per més crisi que hi hagi, compartim el que bonament tinguem, i no deixem d’ajudar en la mesura de les nostres possibilitats l’Església diocesana, perquè aquesta pugui continuar la seva tasca, i si és possible, la incrementi.
El lema de la Campanya de Germanor d’enguany ens diu: “Som part d’una Església que acompanya i ajuda. Participa-hi!” perquè vol fer-nos adonar que l’Església la formem entre tots, i que ser membre viu de la comunitat cristiana ens compromet a acompanyar i a ajudar, participant-hi activament, generosament, amb els nostres dons i amb els nostres béns. ¿I si ja destinéssim a la Parròquia i a la Diòcesi, als pobres i a d’altres causes nobles de solidaritat, regularment una quantitat, un tant per cent dels nostres ingressos, la que creguem en consciència que la nostra família o un mateix ha d’aportar? Nosaltres no ens n’oblidaríem i les institucions sabrien millor amb què poden comptar. Pensem-hi, i anem-nos creant uns hàbits solidaris en la vida personal i familiar!
A mi em pertoca de recordar-vos a tots que hem de sostenir l’Església amb els nostres recursos, grans o petits. Fem-hi, doncs, un esforç. Per a acompanyar i ajudar ens calen recursos econòmics. Per això no ens en podem desentendre: El sosteniment econòmic de l’Església depèn exclusivament dels catòlics, que l’ajuden amb els seus béns, aporten a través de les parròquies i les institucions catòliques, i amb el gest senzill de marcar la seva declaració de renda, fan arribar el 0,7% de les aportacions de les seves declaracions a l’Església, perquè pugui continuar dedicant-se del tot al servei de tots.
Les necessitats continuen essent grans. Gràcies per les vostres aportacions generoses!