He tingut el goig de poder participar, el primer cap de setmana de setembre, a l’Encontre per la Pau a Cracòvia i Auschwitz (Polònia), que organitzava l’Arxidiòcesi de Cracòvia i l’estimada Comunitat de Sant Egidi, coincidint amb l’aniversari de l’inici de la Segona Guerra Mundial, la tragèdia més gran que ha sofert la humanitat. S’ha reflexionat sobre “Homes i Religions en diàleg”, i ha aplegat molts líders religiosos, polítics i culturals de tot el món, per reflexionar, dialogar i pregar per la Pau, seguint l’esperit que Joan Pau II va inaugurar a Assís amb el primer Encontre de líders religiosos de l’any 1986.
Ha estat molt emotiu -a més de les sessions d’obertura i de clausura, el dia de tallers de reflexió i debat, el dia de dejuni en comunió amb els musulmans que vivien el Ramadà-, el pelegrinatge al camp de concentració i extermini nazi d’Auschwitz-Birkenau, on s’ha realitzat una ofrena pels centenars de milers de morts en aquell lloc d’horror per a jueus, polonesos i russos, gitanos i altres grups ètnics i polítics que el règim nazi volia exterminar totalment.
Al final del Congrés “Homes i Religions”, els presents vam signar una “Crida per la Pau” orientadora per a tots, després dels horrors de la Guerra Mundial.
• Reclama no oblidar que estem obligats a fer créixer un humanisme de pau.
• Ret homenatge a la memòria de Joan Pau II, fill de Polònia, que ha estat mestre de diàleg i testimoni tenaç de la santedat de la pau, capaç de donar una visió profètica en temps difícils: l’esperit d’Assís, que ha bufat en molts canvis pacífics del món. Així, el 1989, farà vint anys, s’enfonsava la dictadura comunista i molts pobles tornaven a trobar la seva llibertat.
• L’amor per la pau ens fa clamar: “Mai més la guerra!”. Massa gent ha cregut que la violència i la guerra podrien resoldre els problemes i els conflictes d’aquest món. Sovint s’oblida l’amarga lliçó de la Segona Guerra Mundial i l’abisme de mal on va caure la humanitat. No es pot oblidar tant de dolor!
• Cal mirar els mals actuals del nostre món: pobles en guerra, pobresa, terrorisme, tantes víctimes de l’odi. Pobles sencers ostatges de la guerra i de la pobresa, molts deixen les seves cases, molts han desaparegut i han estat segrestats, o viuen en la inseguretat.
• Vivim la crisi d’un mercat que es creia omnipotent, i una globalització sovint sense ànima i sense rostre. La globalització és una ocasió històrica, encara que sovint s’hagi preferit viure-la en una lògica d’enfrontament de civilitzacions i religions. No hi ha pau per al món quan mor el diàleg entre els pobles. Cap persona, cap poble és una illa!
• Les diverses tradicions religioses, en les seves diferències, proclamen juntes amb força que un món sense esperit no serà mai humà. Aquestes tradicions assenyalen el camí de tornada cap a Déu, que és l’origen de la pau. L’esperit i el diàleg donaran ànima a aquest món globalitzat!
• I es valora i s’opta pel diàleg. Un món sense diàleg serà esclau de l’odi i la por a l’altre. Les religions no volen la guerra i no volen ser usades per a la guerra. Parlar de guerra en nom de Déu és una blasfèmia. La humanitat sempre és derrotada per la violència i pel terror. L’esperit i el diàleg indiquen el camí per viure junts en pau, Res no es perd mai amb el diàleg. El diàleg escriu millor la història, mentre l’enfrontament obre abismes. El diàleg és l’art de viure junts. El diàleg és el do que volem oferir al segle XXI.