El dia 1 de setembre s’acaben de complir els 70 anys de la invasió alemanya de Polònia, i de l’inici de la Segona Guerra Mundial, potser l’esdeveniment més violent i mortífer que ha sofert mai la humanitat, degut a la inhumanitat de l’home envers l’home, amb crueltats, morts de multituds innocents, vexacions de pobles i races senceres, i negacions de les llibertats i dels drets humans més bàsics, amb uns 55 milions de morts, i milions de ferits, amb una destrucció terrible al seu darrere… només cal pensar en els efectes de les dues bombes atòmiques llençades sobre el Japó. I la divisió posterior del món en blocs, i una Europa per a reconciliar i reconstruir. Són dades que esfereeixen només de pensar-les. Però que hem de recordar perquè no s’esdevinguin més, ni tinguem aquelles temptacions atees, dictatorials i imperialistes.
Des del 1er. de setembre de 1939 fins a l’estiu de 1945 es va viure “l’hora de les tenebres” (cf. Salm 88,7) com la va anomenar el gran Papa Joan Pau II en la seva famosa Carta del 27 d’agost de 1989, amb motiu dels 50 anys de l’inici de la guerra. Només repassar els apartats d’aquella Carta ja ens adonem de l’interès que encara té per a tots nosaltres, ciutadans del segle XXI, com ho era “per als fills i filles de l’Església, per als governants i els homes i dones de bona voluntat”, als quals ell s’adreçava en l’inici de la Carta.
1. Joan Pau II parla de l’hora de les tenebres, que s’estengué des de l’inici de la guerra a Europa, fins a l’Àfrica i el Pacífic, i tot el món, i que només al 1943 experimentà un canvi en el rumb de la guerra, que el Papa anomena “total”, perquè es donà a terra, mar i aire. A Europa finia el 8 de maig de 1945, amb la rendició sense condicions d’Alemanya, però no s’acabava fins al 10 d’agost d’aquell any, amb la rendició del Japó.
2. Recordar-nos-en, demanava el Papa, davant Déu, per pregar i perdonar, però també per reflexionar sobre el procés que va portar al conflicte, traient lliçons del passat “perquè mai no es pugui repetir el conjunt de causes capaç de desencadenar un conflicte com aquell… Ja sabem per experiència que la divisió arbitrària de les nacions, la deportació forçosa de les poblacions, el rearmament sense límits, l’ús incontrolat d’armes sofisticades, la violació dels drets fonamentals de les persones i dels pobles, la inobservància de les regles de conducta internacional i la imposició d’ideologies totalitàries no poden portar més que a la destrucció de la humanitat” (nº 2).
3. Valorava l’acció de la Santa Seu, i en especial del Papa Pius XII, en favor de la pau, ell que havia dit dies abans de l’inici de la guerra “res no es perd amb la pau, tot es pot perdre amb la guerra”, i que intentà limitar l’extensió de les calamitats, sense fer encara més difícil la situació als qui les patien, i que es preocupà per la pau i la victòria del dret, després de Yalta.
4. Joan Pau II es lamenta sobretot del menyspreu de la persona humana, reclamant la “victòria del dret”. Es dol de les ruïnes materials i la misèria, les exigències inhumanes dels ocupants, la deportació forçada, les calamitats dels presoners de guerra i la creació de governs imposats pels invasors.
5. Però de totes aquestes barbàries en destaca les persecucions contra els jueus, que foren objecte de “la solució final”, imaginada per una ideologia aberrant, que també atacà altres col·lectius menyspreats pel racisme.