La Vetlla pasqual culmina en el moment que partim el pa eucarístic i el mengem, després d’invocar l’Esperit Sant creador i transformador sobre les ofrenes i sobre l’Església reunida en comunió i enviada a la missió: “El pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món” (Jo 6,51). És així com realment ve el Senyor Ressuscitat, el mateix que s’aparegué als apòstols, i que se’ns “apareix” a nosaltres, ara, i ens fa participar de la seva Vida nova, oferta en sacrifici per tots. Pasqua és el Pa viu baixat del cel, partit a la creu per salvar el món, i perquè el món tingui vida eterna. És així com el reconegueren els dos deixebles d’Emaús, “quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. En aquell moment se’ls obriren els ulls i el reconegueren” (Lc 24,30-31). És l’Esperit Sant qui ens ajuda a reconèixer la presència salvadora de Jesucrist en la celebració eucarística, i ben concretament sota el vel del pa i del vi consagrats, que són realment i contenen la totalitat de la persona de Jesucrist, feta presència ben real i amorosa.
Pasqua és Eucaristia, i sempre que celebrem l’Eucaristia, novament és Pasqua. Jesús s’apareix als apòstols al mateix Cenacle on havien celebrat anticipadament la Cena de la nova aliança, i moltes aparicions tenen un àpat de rerefons o Crist mateix els prepara l’esmorzar o menja amb ells. Els d’Emaús el reconeixen en partir el Pa, que és Ell mateix. I la Cena serà en endavant el memorial de la seva passió, mort i resurrecció, compliment del mandat del Senyor i el Mestre: “feu això, que és el meu memorial” (Lc 22,19). En endavant, un àpat ritual jueu, que commemorava l’alliberament de l’esclavitud, quedarà convertit en el memorial d’una entrega misteriosa i gran, la del Fill de Déu fet realment home, perquè el món sigui salvat. CrIst ressuscitat es dóna al Cenacle i es dóna a la Creu, es dóna en la Cena i es dóna a l’altar. I el Pa que mengem sempre és comunió amb el seu sacrifici redemptor. No el podem menjar sense donar-nos també nosaltres. Si el mengem amb fe, Crist habita en nosaltres i nosaltres som fets membres vius del seu Cos: “Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia… Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell” (Jo 6,54.56). Quin do pot haver-hi més gran que aquest? Què ens podia regalar de millor el Fill de Déu fet home? Mengem aquest Pa i bevem aquest Calze, i viurem per Ell, viurem amb Ell i viurem en Ell. Viurem sempre en la Pasqua!
Especialment cada diumenge és Pasqua, quan celebrem l’Eucaristia. No podem deixar de valorar i de celebrar la trobada eucarística dominical que ens uneix a Crist i entre nosaltres, que eleva la nostra pregària i la fa eficaç en la de Crist, que alimenta el nostre compromís de vida i la nostra fidelitat a les promeses del baptisme, que ens enforteix, ens reconcilia i ens fa viure la gran alegria de la presència del Senyor Ressuscitat, com els deixebles que “s’alegraren de veure el Senyor” (Jo 20,20).
Aquesta Pasqua, “feu-me estimar, Senyor, la vostra humil presència a l’Eucaristia; que sempre la celebri amb puresa de cor, i em renovi en l’amor compromès i la comunió íntima amb vós, el meu Senyor i el meu tot!”.