El gran fruit de la Pasqua, que perdurarà per l’Esperit que sempre la renova, és el naixement i l’enviament de l’Església, la comunitat dels renascuts per l’aigua i l’Esperit Sant. Pasqua ens ha de conduir a una renovada estimació i fidelitat envers l’Església Cos de Crist i Poble de Déu. L’Església neix de la Pasqua, d’aquell costat obert del Crist d’on en sortí sang i aigua (Jo 19,34), signes dels sagraments del baptisme i l’Eucaristia, i del peu de la Creu on Jesús fa que s’uneixin la seva Mare, i el deixeble que Jesús estimava (Jo 19,27), que són el germen de la nova comunitat (o ekklesía) dels redimits, aplegats pel Ressuscitat, que a Pentecosta, els envia a donar testimoni de la Resurrecció a tot el món (Mt 28,19). Fins avui, de Pasqua en Pasqua, i com un nou prodigi de Pentecostès, les diferències es troben en la unitat, i s’estén per tota la terra l’anunci de la salvació. Déu recrea una comunitat nova on tots som germans i on tot ho tenim en comú, ja que està ben fonamentada per l‘Esperit en l’amor que ve de Déu i que aspira sempre a la plena comunió, la mateixa que hi ha a l’interior de la Santíssima Trinitat.
Si volem trobar Crist, hem d’anar a trobar l’Església. Ella, en endavant, serà el seu Cos, per la qual actuarà i es farà present enmig del món. “Saule, Saule, per què em persegueixes?”, li revela Jesús a St. Pau a Damasc (Ac 9,4), per mostrar-li la identificació que hi ha entre Ell i l’Església. A la Pasqua prenem major consciència que Crist va voler que naixés la nova Comunitat, com un nou Poble d’Israel, fonamentada en St. Pere i els Apòstols, i que té el mateix Crist per pedra angular. Jesús reuneix l’Església i la fa una, santa, catòlica i apostòlica, sempre cridada a la conversió, ja que la formem pecadors. Ell la sosté i la fa santa, amb la seva Creu. Quin goig ser els seus amics! Quin goig ser temples vius del seu Esperit i posseir la seva mateixa Vida! Com hem d’agrair, especialment durant la Pasqua, poder formar part de l’Església, on rebem tot el millor que som i tenim! Com hem d’estimar l’Església que ens dóna Crist, la seva Paraula, els seus sagraments, i ens envia amb la seva mateixa missió! “L’Església sempre compleix”, exclamarà la jueva convertida Raïssa Maritain, el dia del seu baptisme.
A la Vetlla Pasqual es restaura cada anys el poble dels batejats, que n’engendra d’altres, que plens de la Pau del Ressuscitat, són enviats a anunciar l’esperança que dóna la fe. Prenguem nova consciència que cadascú de nosaltres és un cridat sense mèrits propis, que forma part de la família cristiana per un do. Acollim i deixem-nos acollir per l’Església. I siguem com els apòstols al Cenacle, que, aplegats per Crist mateix, perdonats i omplerts de l’Esperit Sant, són enviats tal com el Pare l’ha enviat a Ell (Jo 20,21), amb les seves mateixes forces, i amb el seu mateix lliurament fins a la creu, donant la vida, rentant els peus, fent-se petits, essent veritables germans de tothom, valorant els carismes que l’Esperit distribueix en el Cos, i tot per a lloança i glòria de Déu.
En aquesta Pasqua 2009 diguem amb fe: “Senyor, gràcies per fer-me membre de la gran família dels fills de Déu que és l’Església. Que sempre l’estimi i la serveixi com vós disposeu. M’entrego a vós perquè m’envieu on vós vulgueu”.