Desgranem la Vetlla Pasqual.
Durant els diumenges del temps pasqual, aquests articles del Full comentaran 7 dimensions fonamentals de la gran celebració cristiana més important que és la Pasqua, fixant-nos en les dimensions fonamentals que trobem dins la celebració de la Vetlla Pasqual, l’assemblea eucarística de referència per a tot el culte cristià.
La nit de Pasqua, vetllem en la nit esperant el Ressuscitat, i entrem al temple després de beneir el foc nou, amb el Ciri pasqual encès i deixant-nos il·luminar per l’esclat de la seva llum nova. Després proclamem i escoltem llargament les lectures de la Paraula de Déu que actualitza els misteris que celebrem, responent-hi amb els cants, els salms i les oracions del president. Beneïm l’aigua que ha de servir per a donar la vida nova als batejats i expressar la renovació del nostre baptisme per obra de l’Esperit Sant. Ens alegrem de formar Església aplegada pel Ressuscitat, sempre viva i sempre jove. Celebrem l’Eucaristia gran do del mateix Crist per a la vida abundant del món, i finalment som omplerts de l’Esperit Sant que ens envia com a testimonis de la Resurrecció, amb una missió d’amor. D’aquí que, en les properes setmanes, comentaré com la Pasqua és foc i esclat de llum nova (1), és Paraula creadora que escoltem i posem en pràctica (2), és l’aigua viva que ens fa renéixer pel baptisme de salvació (3), és la fe creguda i testimoniada (4), com Església reunida i enviada (5), que celebra l’Eucaristia (6) i és l’Esperit que ve a renovar-nos i a renovar tot el món (i 7).
La Pasqua és foc i és llum.
Quan la nit de Pasqua els fidels d’arreu de la terra vetllem i ens apleguem a l’entrada dels temples on habitualment ens reunim en assemblea eucarística, primer de tot beneïm el foc nou, símbol de la renovació que Déu vol per a tots i per a tot el món, perquè il·lumini l’univers enmig de les tenebres de la nit, i, vencent la foscor, aparegui Crist la Llum que tot ho il·lumina. Amb aquest foc nou, encenem el Ciri pasqual, símbol de Crist, Llum de les nacions, que després es vessa en llums encesos a les mans de tots els cristians, i plens de la seva llum, entrem al temple. Som fets lluminosos en la llum de Crist!
Cal cremar tot el que és vell, i deixar-se transformar. La bellesa del foc que tot ho consumeix, ens crida a ser renovats i a esdevenir llum i escalf en el nostre temps. Jesús volia que el foc de Déu calés a la terra (cf. Lc 12,49). Ell és l’autèntic foc que atreu vers el Pare, i que crema d’amor sense consumir-se com la bardissa que atragué Moisès vers la muntanya i el misteri de Déu (cf. Ex 3,2). I ara ens purifica perquè portem una vida nova, segons l’Esperit Sant, que vingué sobre els apòstols amb forma de llengües de foc (cf. Ac 2,3-4).
Aquesta Pasqua 2009 deixem-nos purificar pel foc de Déu, cremem el pecat i tot el que ens convingui deixar enrere, i que se’ns comuniqui el mateix amor que cremava el Cor Sagrat de Jesucrist, perquè es difongui la seva vida nova, com un foc que tot ho abrusa, com una llum que tot ho il·lumina.
Demanem-ho amb fe dient: “Que no s’apagui mai en mi, Senyor, el foc del vostre amor, i esdevingui lluminós amb la vostra llum!”