Sempre units al magisteri del Sant Pare

El 22 de febrer fem memòria de la Càtedra de St. Pere, agraint el ministeri del primer dels apòstols envers la veritat i a la unitat de l’Església. Ens convé ajudar-nos a viure el necessari amor a l’Església que és distintiu de tot fidel catòlic, i més en concret l’amor a la persona del Sant Pare que avui és Benet XVI.

El ministeri més essencial del Papa en l’Església és unir tots els fidels en la comunió d’un sol amor a Crist, amb fidelitat al seu Evangeli i a la Tradició eclesial, i sempre disposats a anunciar amb paraules i obres el Regne de Déu.

En moments de relativisme del que molts creuen i expressen, ens cal mantenir més que mai la nostra adhesió cordial, afectiva, i alhora eficaç i efectiva al magisteri de l’Església que sempre proposen amb amor i força el Sant Pare, i els Bisbes units a ell. Darrerament tenim noves oportunitats de viure la unitat amb el Vicari de Crist, sense dissensions, i alhora de creure, units a ell, tota la fe eclesial, amb una adhesió sense fissures. És així com viurem la fe units a la “càtedra” de Pere, amb l’alegria que dóna caminar en la llum i en la veritat.

Benet XVI ha acollit a la fe catòlica 4 bisbes tradicionalistes fent veritables esforços i signes de paternitat amorosa, perquè retornin al si de l’Església, aixecant-los l’excomunió en què ells havien incorregut. És evident que no es pot acusar el Papa de combregar amb les tesis que aquests catòlics puguin tenir sobre alguns temes (com l’holocaust jueu), i és evident també, que els admesos a la comunió no poden ja mantenir de forma obstruccionista les seves reserves a l’ensenyament dels darrers Papes i del Concili Vaticà II. Estiguem, per tant, units al nostre Papa, pregant per ell, especialment ara que sofreix duríssims atacs a causa de la veritat i de la seva valentia per refer la unitat de l’Església.

Per altra banda, cal unitat dels catòlics amb la doctrina del Papa, encara que incomodi els poders d’aquest món. La recent visita a Madrid del Cardenal Tarcisio Bertone, Secretari d’Estat del Papa, ha permès exposar al Govern i a la societat espanyola, amb tolerància i bones formes, però amb fermesa i claredat, el pensament catòlic sobre els drets humans i la seva defensa, arribant a concrecions en diversos temes candents i discutits per la societat occidental, relativista i permissiva. Temes clars per a tot catòlic i en els quals no podem dissentir. L’Església es pren molt seriosament la defensa i promoció dels drets humans, ja que els contempla dimanant de l’acte creador de Déu, i que estan per damunt de la política i també de l’estat-nació. Així mateix l’Estat no ha de voler imposar una religiositat reclosa en l’àmbit del privat perquè és una ingerència en el dret de llibertat religiosa. L’avortament no és un dret de la dona, sinó la mort d’un ésser feble i totalment innocent, i per això no és defensable, per cap cristià ni per les persones ben formades èticament, disposar de la vida fins a legitimar-ne la seva interrupció. Així mateix els fills tenen dret a comptar amb el pare i la mare, que els cuidin i els acompanyin, i s’ha de respectar el dret dels pares a elegir l’educació dels seus fills segons les seves conviccions religioses i morals. I encara, el Cardenal Bertone va reivindicar a Espanya un marc legislatiu que tingui en compte l’arrelament cultural i històric de l’Església Catòlica. Quan l’Església defensa tots aquests valors no està fent més que proclamar amb fermesa la veritat sobre la persona humana, sense voler ingerir en les competències de l’Estat.
Compartir