Sal·la

Mantingué òptimes relacions amb les comtes Borrell II de Barcelona-Urgell i el seu fill i successor al comtat urgellès, Ermengol I, els quals en llurs testaments l’inclogueren entre els seus marmessors. L’any 1001 acompanyà Ermengol I a Roma, on obtingué del Papa Silviestre II una butlla d’immunitat i de conformació de béns per a l’església de la Seu, butlla escrita en papir i que es conserva encara; uns anys després, abans del 1003, pactà amb l’esmentat comte un acord que, mintjançant una contribuició pecuniària i la promesa de fidelitat, garantia al nebot Ermengol, fill del seu germà Bernat, la successió episcopal. El conflicte amb la comtessa Ermengarda de Cerdanya i els seus consellers, l’any 991, portat alhora amb energia i prudència, sembla haver constituït un episodi passatger i sense conseqüències gaire greus, si bé en desconeixem el desenllaç final.

En el seu llarg pontificat, el patrimoni de l’església urgellesa va experimentar un augment considerable, especialment a la Cerdanya i a l’Alt Urgell. D’altra banda, l’adquisició dels alous comtals de les valls d’Andorra, cedits pel comte Borrell II a canvi d’altres béns, l’any 988, va fer possible el naixement i la consolidació de la senyoria episcopal en aquella part del bisbat.

De la seva activitat pastoral són particularment destacables les consagracions de les esglésies de Sant Llorenç prop Bagà (983), Sant Miquel de Bagà (984), Sant Cristòfol de Vallfogona (985), Sant Julià de Pegueroles (1008), i la restauració de la vida canonical a la catedral de la Seu d’Urgell que ell inicià i, poc després de la seva mort, dugué a terme el seu successor Ermengol. Morí l’any 1010 a Gelida, al Penedès.