El Bisbe d’Urgell, Mons. Josep-Lluís Serrano, ha nomenat Canonge-Organista de la Catedral de Santa Maria d’Urgell, el M.I. Mn Jordi Miquel, Canonge del Capítol Catedral, i encarregat de l’església de Santa Magdalena. El nomenament, Mons. Serrano l’ha fet públic el dia 3 de novembre, festa de Sant Ermengol, després de la celebració eucarística, de la reunió i del dinar de germanor al Seminari Diocesà, posant en relleu les qualitat musicals de Mn. Miquel i per ajudar al millor culte litúrgic a la S.E. Catedral de Santa Maria d’Urgell.
Mn. Jordi Miquel toca el piano des dels 9 anys:
“A casa hi havia un bon clima musical; el meu pare era un cantant, era tenor, i volia que estudiés música. A més, quan jo vaig entrar al Seminari, vaig trobar un ambient musical molt bo: tots els alumnes fèiem classes de solfeig cada setmana i, a més, els que volien, tocaven piano. Per anar arrodonint, aquí a La Seu d’Urgell, hi havia un home que era un gran professor de música, l’Isidre Marbà… i amb ell, i a través d’ell, vaig poder fer al Conservatori del Liceu, tot el curs de piano. Un any vaig estar a fora del Seminari em vaig dedicar a tocar el piano: tocava 10 hores al dia! I em va anar molt bé. Allò em va donar la velocitat necessària i vaig obtenir el títol de professor de piano. Mentre estudiava piano, en estar a Barcelona, vaig anar fent -a Sant Cugat- la carrera de Teologia, i també vaig anar al Conservatori Municipal de Barcelona. Vaig estudiar amb la Montserrat Torrent, que és una gran mestra, meravellosa, que té quasi bé 100 anys, i encara toca el piano. És una gran dona. I amb ella vaig acabar la carrera de professor d’orgue a Barcelona”.
Va tornar però, a casa, a La Seu d’Urgell…?
Sí, la veritat és que vaig venir cap aquí perquè jo enyorava del Pirineu. Barcelona no era el meu ambient, i aquí a La Seu d’Urgell, se’m va ordenar. Però jo no li vaig dir al bisbe que tenia els títols de professor, perquè ja hi havia aquí Mn. Albert Vives que ja era un músic gran… i vaig considerar que no m’ havia de presentar en aquesta vessant. Vaig anar a fer servei pastoral a Tremp, que aleshores tenia un orgue que era un desastre, on no podia tocar res del que havia fet durant tota la carrera. No podia tocar. I després he anat tenint diversos destins pastorals per la diòcesi i, encara que no tenia un orgue a la meva disposició, el piano sempre l’he portat damunt i l’he tocat.
Quan va començar a gaudir de l’orgue a la Parròquia?
Mireu, quan vaig arribar destinat a Andorra, a La Massana, vaig tenir la possibilitat de tocar l’orgue, perquè tenia un orgue molt bo i hi vaig tocar molt, molt, molt. Ara que no hi ha organista a la Catedral de Santa Maria, després deixar-nos Mn. Cagigós, el Senyor Bisbe, m’ha suggerit de fer-me càrrec d’aquesta responsabilitat. En parlar i saber que tenia les dues carreres d’orgue, me n’ha parlat i certament, el meu talent que haig de destinar, no al meu profit propi, sinó en benefici de l’Església.
Aquest és un instrument difícil? Què requereix?
Fer la carrera. Penso que és important fer una carrera perquè la carrera el que fa és donar-te totes les eines per tocar bé. T’ajuda a tocar amb perfecció. A les parròquies a vegades no es té molta cura d’aquest tema de la música… tot sovint en la litúrgia es toca com es pot…. i és important fer-ho bé. És molt interessant que els seminaristes aprenguin i desenvolupin els seus talents musicals.
Per què és tant important tocar bé en les celebracions litúrgiques, per a vostè?
Perquè quan ho fem bé, estem donant una imatge davant del món intel·lectual musical, donant una imatge molt bona. I això és el que necessitem. Hem de donar una imatge bona. En el món de la cultura. I hi ha alguns joves a la diòcesi que poden ser grans músics en el futur, perquè també tenen talent. Els hem d’encoratjar.
Tocar l’orgue i conèixer profundament l’instrument ajuda a valorar el patrimoni que tenim?
Mireu, la història de l’orgue és molt antiga i ha passat per moltes vicissituds. En podríem parlar abastament… i a través d’aquest fil històric conductor arribem als nostres dies. Avui gaudim a la Catedral de Santa Maria d’un instrument d’una categoria innegable. Fet per a un repertori concret, però en el que es pot tocar amb una magnificència extraordinària. El seu sistema combinat, elèctric i de manxes, el fa molt interessant, és una peça quasi única. I la manera en què ha arribat als nostres dies amb tant poques modificacions del traçat original és quasi un miracle.., superant fins i tot moments molt difícils de la nostra història. Tocar en una celebració litúrgica aquest orgue, de tipus simfònic, amb 27 registres i més de 1.400 tubs, és un goig i un honor.
