En el fons del Museu Catedral d’Urgell hi ha dues petites peces de gran simbolisme: el calze i la patena que havien fet servir, des del segle XIII, innumerables sacerdots per a les celebracions litúrgiques al Santuari de Núria, fins fa unes dècades.
Son un calze amb una robusta base circular, on hi ha gravada una creu amb un espigó inferior a forma de creu processional. La canya té forma cilíndrica amb un nus central esfèric, i la copa és de perfil cònic sense decoració. La patena és notablement més grossa que el calze, té un considerable gruix, i presenta a la part interna una decoració exalobulada, i a la part central un medalló amb la representació de la mà dreta de Déu, en actitud de beneir.
Són dues peces rústiques, que mostren el pas del temps, i que han fet un llarg camí, abans de reposar en les instal·lacions del Museu Catedral. Expliquem-ho?
Vet aquí que, a l’inici del conflicte de la Guerra Civil espanyola, la nit del 22 de Juliol de 1936, Mossèn Bonaventura, veient que els ànims estaven molt inflamats per la Guerra Civil i patint per la Mare de Déu, va marxar amb discreció del Santuari de Núria. Era bon excursionista…, va posar la talla, ben embolicada a dins de la motxilla, i va trescar amunt a la muntanya. No va oblidar posar-hi també aquestes dues peces del s.XIII que formaven part del patrimoni més intangible del Santuari: les peces d’orfebreria per la Consagració. A la nit, va amagar a la contrada aquell paquet tant valuós. Ben d’hora al matí, recuperada la talla, el calze i la patena, va passar la frontera per la muntanya i va arribar a Er. D’allà, la talla va ser acollida a Bourg- Madame on resta amagada dins una caixa de rellotge… així es com s’inicia el llarg viatge que portarà a l’exili a la mare de Déu de Núria travessant dues fronteres, i gràcies a l’ajuda de molta gent, arribar a l’abadia de Hautecombe a Suïssa. Tant el calze com la patena van viatjar també a Suïssa i van estar guardats en la mateixa caixa forta que la Mare de Déu.
Entretant, el Santuari de la Mare de Déu de Núria va patir l’assalt i la crema de tots els altars i de les imatges, i va resultar saquejat.
La imatge de la Verge de Núria va retornar al 1941, però el calze i la patena de Núria, van trigar una mica més. Tot i que no està documentat, el bisbe Justí Guitart els deixà en mans de Mossèn Ventura en agraïment per haver salvat la Mare de Déu de Núria. Després de la mort de Mn. Bonaventura (1951) els dos objectes van quedar a mans de Manuel Carreras talment com ho havia deixat escrit mossèn Bonaventura. El retorn del calze i la patena no van tornar a les terres de la diòcesi fins uns 40 anys més tard, retinguts a Suissa. L’any 1982 Manuel Carreras li entregà al Bisbe d’Urgell, que aleshores era Mons. Joan Martí i Alanis el calze i la patena, que actualment s’exposen al Museu catedral de la Seu d’Urgell.