El Camí de Sant Jaume a la nostra diòcesi és una joia amagada, perfecte per a qui cerca profunditat espiritual i autenticitat. Sigui per devoció, història o amor a la natura, aquesta ruta ofereix una experiència única, que ens apropa a l’espiritualitat.
Certament, el Camí de Sant Jaume, amb destinació final a Santiago de Compostel·la, és una de les peregrinacions més emblemàtiques del món cristià… i A Catalunya, hi ha una ruta que hi porta…. potser menys coneguda, però plena d’història i d’esperit que travessa la Diòcesi d’Urgell, en la part del territori que abraça comarques com l’Alt Urgell, la Cerdanya, la Noguera i el Pallars Sobirà. Aquest camí no només connecta pelegrins amb la tradició jacobea sinó que també descobreix un patrimoni religiós únic i paisatges d’una bellesa extraordinària en alguns casos.
Seguir la traça del Camí a través de la Seu d’Urgell i el Pirineu
El Camí Català per l’Interior, que enllaça amb el Camí Francès a Saragossa, passa pel cor de la Diòcesi d’Urgell. Els pelegrins venien d’antuvi des de França, des de la costa gironina, o des dels indrets de dessota del Cadí. Avui, sovint el trajecte es pot fer des de Montserrat o Lleida, dirigint-se cap als Pirineus per passar a la zona nord de la península ibèrica. En arribar a la diòcesi, el rastre del testimoni de la devoció jacobea es pot viure i resseguir sense pressa, i molts dels temples mostren amb coratge l’empremta del romànic a la seva estructura i a l’interior.
Alguns dels llocs clau inclouen La Seu d’Urgell, capital espiritual de l’Alt Urgell, amb la Catedral de Santa Maria i ben a prop, a la mateixa comarca, a Toloriu també té la seva església parroquial dedicada a Sant Jaume… i al Principat d’Andorra, trobem diverses capelles i esglésies: Sant Jaume de Ransol, a Canillo; Sant Jaume d’Engolasters a Escaldes-Engordany; Sant Felip i Sant Jaume dels Cortals d’Encamp.
A la Vall de Núria, Sant Jaume de Queralbs, d’origen romànic. A la Cerdanya, Bellver de Cerdanya, la vila medieval té l’església dedicada a Sant Jaume; Travesseres, amb la seva petita ermita de Sant Jaume enmig de les muntanyes…..i ja entrant a l’Alt Urgell, el Camí transcorre molt sovint per les vores del riu Segre i coincideix en gran mesura amb les obres atribuïdes al Bisbe d’Urgell Sant Ermengol. Hi ha un tram recuperat en aquesta comarca, senyalitzat pel Consell Comarcal que té una distància total de 44 km senyalitzats. Podem pregar a l’ermita de Sant Jaume de Graell, a Oliana; o a la menuda ermita al costat del camí que va de Gòsol a Tuixent, també dedicada a Sant Jaume… tots són indrets ideals per a una parada contemplativa, enmig de la natura. També a Sant Joan de l’Erm, on hi havia l’antic monestir romànic que servia de refugi als pelegrins (Alt Urgell), o Sort, un punt de pas de pelegrins, i passant cap el Pallars Sobirà, Sant Jaume de Berrós a Esterri d’Àneu; Sant Jaume d’Arties a la Vall d’Aran, i anant cap el Pallars Jussà Sant Jaume d’Envall, a la Pobleta de Bellveí.
Si ens passegem pel sud del bisbat, trobarem el recorregut marcat per Sant Jaume de El Canós, a la Figuerosa, Sant Jaume de Bellveí de Palou de Florejacs; l’ermita de Sant Jaume de Cal Trepat a Agramunt…. parades discretes però plenes de simbolisme.
Sant Jaume, Patró del Pelegrí: seguim les seves petjades a les esglésies de la diòcesi
Si el temps no permet fer el traçat, sempre hi pot haver temps per resseguir la presència del sant que es reflecteix en nombroses esglésies i ermites de la diòcesi, ja sigui en l’advocació del temple, o en la seva representació en retaules o imatges. Afegirem a la llista Vilanova de la Sal, al Pallars Jussà, l’església parroquial d’origen romànic, dedicada a Sant Jaume. I moltes parròquies i ermites conserven obres d’art dedicades al sant; com la de Sant Pere d’Alàs (Alt Urgell), on hi ha un retaule barroc amb una talla de Sant Jaume; a Sant Climent de Taüll, on hi ha relleus romànics amb iconografia pelegrina.
L’experiència d’un pelegrinatge va més enllà del fet de caminar i d’ un repte físic; és un viatge interior que ens porta al silenci, la pregària i a la trobada amb el patrimoni sacre; que a més, ens fa conèixer el patrimoni romànic, pobles medievals i tradicions vives. I sempre, de fons, la natura. Els Pirineus com a companyia, amb boscos, valls i cims que inspiren pau.
