Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,
Voldria compartir amb vosaltres l’experiència de conèixer la nostra terra, les nostres poblacions i la nostra gent, que -ja des de segles- som hereus de l’antic comtat d’Urgell i aquest, a la vegada, fruit del regne visigot de Toledo. Perquè com diu la dita, ningú estima el que no coneix.
Aquest és un gran territori on diversos comtes van instituir un mode de governar, de protegir i de custodiar el territori i la població, els que han fet de tots nosaltres una església arrelada als Pirineus i a la ribera del Segre.
Ens han arribat poques dades dels orígens, del naixement de la nostra diòcesi (al segle VI), però si que tenim documentació de qui fou el primer bisbe d’Urgell, en època visigòtica: Sant Just d’Urgell. Tot el que coneixem de la seva vida ens ho diu sant Isidor: “Just, bisbe de l’església urgel.litana de les Hispànies i germà de l’esmentat Justinià, compongué un llibre o exposició sobre el Càntic dels Càntics, tot molt breu i clar, interpretant-ne el sentit per mitjà de l’al·legoria. Es diu que els seus germans Nebridi i Elpidi tambén van escriure algunes coses” Isidor, De viris illustribus, 34; PL 83, 1100. I tanmateix sabem que tenia tres germans que també van ser bisbes: Justinià de València, Nebridi d’Ègara (Terrassa) i Elpidi d’Osca.
El bisbe Just ens ha deixat diverses obres, com ara un comentari, explanació mística sobre el Càntic dels Càntics, un sermó sobre sant Vicenç i algunes cartes adreçades a l’arquebisbe Sergi de Tarragona. Sant Just d’Urgell també va assistir als concilis provincials de Toledo (531) i Lleida (546). Venerat des de molt antic, és un dels grans bisbes de la diòcesi urgellenca, juntament amb sant Ot i sant Ermengol.
La seva festa litúrgica la celebrem el 28 de maig, a la nostra església mare, la catedral de Santa Maria d’Urgell i a tota la diòcesi.
Atrau-me darrera teu! Correm-hi! El rei m’ha introduït a les seves estances, per tu farem festa amb alegria; celebrarem les teves carícies, millors que el vi. És amb raó que t’estimen! Del Càntic dels Càntic, capítol 1, verset 4… i el bisbe Just comenta: El Senyor diu en l’Evangeli: Ningú no pot venir a mi si no l’atrau el Pare que m’ha enviat (Jn 6,44). És atret cap a Crist el qui creu en Crist; correm al seu darrere els qui l’imiten o bé els qui progressen en el seu seguiment.
Amb aquest comentari del qui fou el nostre primer bisbe us convido -com ja us deia en l’anterior glosa dominical- de poder endinsar-nos en aquest mar de vida cristiana que els autors del primer mil·lenni ens han deixat a casa nostra. En tenim un bon exemple en aquest llibre que us recomano llegir: Escrits de bisbes catalans del primer mil·lenni, de l’editorial Proa. Així doncs, serà un bon recurs per conèixer la nostra església diocesana i estimar-la per poder-la servir millor enmig de les comunitats cristianes que som cridats a ser testimonis de veritat i de bé en les nostres comarques.
Molt bona lectura estiuenca i que Sant Just intercedeixi davant el Pare per l’església urgel·litana, del Vostre servidor1
✠ Josep-Lluís Serrano
Bisbe d’Urgell
