La XXII edició de la Càtedra de Pensament Cristià s’ha celebrat el dissabte 10 de maig, al Seminari Diocesà de La Seu d’Urgell, organitzada per la Delegació d’Ensenyament del Bisbat d’Urgell. Ha estat presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, acompanyat del Bisbe Coadjutor, Mons. Josep-Lluís Serrano, i comptà amb l’assistència d’una setantena de persones, entre els que hi havia molts equips de pastoral de parròquies, laics compromesos, seglars interessats en aquesta temàtica, sacerdots.
El tema d’enguany ha estat “El deure d’hospitalitat”, desenvolupar per les ponències del Dr. Joseba Achotegui, Psiquiatra i Professor de la Universitat de Barcelona; el Dr. Joan Orrit, Director Gerent de la Fundació Hospitalàries Sant Boí; i el Dr. Francesc Torralba, Director de la Càtedra de Pensament Cristià i Doctor en Filosofia i Teologia per la Universitat de Barcelona, que han ofert diverses perspectives reflexionant sobre el paper de l’amfitrió i el paper de l’hoste, sobre l’acte d’acollir en un sentit ampli pensant en clau cristiana i mediant sobre el carisma de l’hospitalitat que tan fecund ha estat en la història de l’Església.
L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, ha fet el discurs de benvinguda als assistents i ponents, destacant la importància de l’hospitalitat com un element distintiu del cristià tot i que, no exclusiu. Mons. Vives ha animat als presents a tornar-se més hospitalaris. També, justament, ha posat en relleu aquesta hospitalitat en el carisma de les Germanes Hospitalàries de Sant Benet Menni. Aquesta congregació s’encarregarà de la gestió del nou Centre de Salut Mental del Pirineu que actualment s’està construint a l’ala de Sant Lluís del Seminari Diocesà de La Seu d’Urgell. Per a ell, l’hospitalitat és un element central de la vida del creient, organitzada per la Delegació d’Ensenyament del Bisbat d’Urgell, com ho trobem a la Bíblia, des del Gènesi 18 fins a Jesucrist, que acull a tothom. L’hospitalitat, el fet d’acollir, és un gest social, però és molt més: és un acte d’amor. Mons. Vives també ha agraït el do de tenir un nou Papa Lleó XIV, i ha glossat la seva figura, tot esperant l’inici del pontificat, previst pel proper diumenge 18 de maig.
“La síndrome d’Ulisses. Radiografia de l’hoste que arriba”, a càrrec del Dr. Joseba Achotegui, ha tractat del dol migratori extrem plantejant una pregunta: si pels éssers humans migrar és un fenomen natural lligat a les lleis de l’evolució, doncs la capacitat d’emigrar és una senyal distintiva de la nostra espècie, ¿per què avui en dia ens afecta tant en l’actualitat?
Segons Achotegi la resposta es troba en les terribles circumstàncies que els immigrants han de viure. Hi ha una relació directa e inequívoca entre el grau d’estrès límit que pateixen aquests immigrants amb l’aparició de la seva simptomatologia: l’emigrant pateix situacions molt adverses o dols com (1) la soledat forçada al separar-se dels seus éssers estimats, (2) l’absència d’oportunitats, (4) l’exclusió social estructural, (4) la tristesa, (5) la por, (6) la indefensió, (7) la lluita per la supervivència, que l’aboca a un estrès crònic i sense suport social que supera la seva capacitat d’adaptació. Un conjunt de símptomes psíquics i somàtics que, defensa Achotegui, s’emmarquen en l’àrea de la salut mental en el límit de la psicopatologia anomenat el “Síndrome d’Ulisses”, fent al·lusió a l’heroi grec que va patir innumerables adversitats lluny dels seus éssers estimats, caracteritzat per una variant extrema del dol migratori que presenta una combinació de soledat, fracàs en l’aconseguiment d’objectius, vivència de carències extremes i por.
Per tant, planejar aquesta delimitació i denominació del “Síndrome d’Ulisses”, defensa el Dr. Achotegui, és contribuir a que aquestes persones siguin incorrectament diagnosticats com a depressius, psicòtics, alcohòlics, etc. al donar-li nom a una realitat inhumana, que no és més que un quadre reactiu a la situació extrema i de vulnerabilitat que viuen, i no un trastorn mental estàndard. Per tant, per ajudar a prevenir que aquestes persones que pateixen el Síndrome d’Ulisses cal involucrar no només a psicòlegs o psiquiatres, sinó a treballadors i educadors socials, infermeria, etc.
La ponència del Dr. Joan Orrit titulada “El carisma de l’hospitalitat a la llum de les Germanes Hospitalàries de Sant Benet Menni”, ha parlat de l’hospitalitat tal com es viu a la llum del carisma de les Germanes Hospitalàries de Sant Benet Menni. Una hospitalitat que no es limita a l’oferta de recursos materials, sinó que troba la seva veritable essència en el consol espiritual i en la companyia sincera. Per Orrit, aquesta manera d’entendre l’acollida parteix del reconeixement profund de la vulnerabilitat compartida: tots som fràgils, i és precisament aquesta fragilitat la que fa possible l’autenticitat de l’hospitalitat. En aquest sentit, es posa en valor la interdependència amb la comunitat, que permet una relació recíproca de suport.
L’hospitalitat, contribueix a humanitzar els sistemes sanitaris, ja que no es tracta únicament d’oferir assistència mèdica, sinó d’acompanyar la persona malalta en totes les seves dimensions: física, emocional, social i espiritual. El Dr. Orrit ha explicat que el model que inspira la pràctica de la institució és la del Bon Samarità, símbol d’amor incondicional, acollida i cura dels més vulnerables, en sintonia amb els valors centrals del magisteri de l’Església. Benito Menni, fundador de la congregació, va saber integrar ciència i caritat, demostrant que l’excel·lència professional i la qualitat humana no són excloents, sinó complementàries. Així, es concep la salut com un fenomen integral que ha de tenir en compte no només l’aspecte biològic de la malaltia mental, sinó també els factors socials, psicològics i especialment els espirituals. L’entitat promou activament el diàleg intercultural i interreligiós, i actualment és present a 24 països, amb la previsió d’estendre la seva tasca al Principat d’Andorra.
Pel que fa al Centre de Salut Mental de l’Alt Pirineu que s’està construint en una part de l’edifici del Seminari Diocesà de La Seu d’Urgell, projecte promogut pel Bisbat d’Urgell, el Dr. Orrit ha explicat que el Centre oferirà serveis d’hospitalització polivalent d’adults i infanto-juvenil, hospital de dia infanto-juvenil i d’adults, llar residència oberta i espai multidisciplinari “Àgora” amb una capacitat prevista de 97 persones ateses.
Després del dinar, el Dr. Francesc Torralba ha seguit amb la darrera ponència: “Dilemes ètics en la pràctica de l’hospitalitat”. Aquests dilemes no només són presents en l’àmbit clínic, sinó també en els serveis socials i en l’àmbit assistencial en sentit ampli. Per Torralba és indispensable que persones i institucions identifiquin on són els dilemes, intentin reflexionar-los i busquin solucions acordades encara que siguin només provisionals.
Ha profunditzat sobre la noció d’hospitalitat citant als pensadors Emanuel Levinas, Jacques Derrida i Daniel Innerarity. Davant un dilema emocionalment sorgeix una experiència anomenada “angoixa” atès que no sabem escollir, de les diferents opcions que se’ns plantegen no sabem quina triar, i per tant no sabem què fer. Aquesta angoixa té també una dimensió pedagògica i de creixement, activa la racionalitat al obligar-nos a raonar. La hospitalitat, o és universal o no és una hospitalitat de qualitat, diu Torralba, qui citant al Papa Francesc ha argumentat que l’hospitalitat no ha de sucumbir a la cultura del descart.
Dels dilemes als que ens enfrontem, el Dr. Torralba el destaca set: (1) ¿com fem compatible aquesta hospitalitat amb la saturació dels espais i els temps?; (2) la hospitalitat ha de ser universal, però hi ha hostes que s’instal·len i desenvolupen una dependència crònica de la institució o del recurs; (3) l’hoste no té constància ni consciència de la seva vulnerabilitat; (4) invasió de la intimitat de l’hoste; (5) l’hospitalitat incondicional i la seguretat; (6) l’amfitrió, qui no és conscient de la seva vulnerabilitat; i (7) l’hospitalitat en el context de la tecnologia. L’important, però, és que els dilemes es reconeguin i es debatin obertament per cercar solucions, perquè això millorarà l’hospitalitat tot i que no s’arribi al model ideal.
La Jornada s’ha tancat amb un torn de diàleg i preguntes dels assistents i el resum-cloenda de l’Arquebisbe d’Urgell agraint als ponents les seves propostes i aportacions i als presents l’assistència.
