El dimarts dia 29 d’abril es va celebrar a la Catedral de Sta. Maria de La Seu d’Urgell el funeral diocesà pel Papa Francesc, presidit per l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives i concelebrat pel Bisbe Coadjutor Mons. Josep-Lluís Serrano.
El vespre del mateix dia, a l’església de St. Esteve d’Andorra la Vella, es va celebrar la Missa funeral pel Papa Francesc on hi van participar les Autoritats del Principat d’Andorra, encapçalades pel M.I. Sr. Cap de Govern i el M.I. St. Síndic general.
Al matí, a la Catedral de La Seu d’Urgell, a més dels Srs. Bisbes, van concelebrar l’Eucaristia els Vicaris Generals, els membres del Capítol Catedral, i molts capellans de la diòcesi, que es van unir a la celebració en signe de comunió eclesial. Entre els fidels hi foren presents els membres del Consell Presbiteral i Pastoral diocesà, els membres de les Comunitats de vida consagrada i un bon grup de fidels. L’Eucaristia va comptar amb la presència de l’Il·lm. Sr. Alcalde de La Seu d’Urgell, Joan Barrera, i del Representant personal del Copríncep episcopal, M.I. Sr. Eduard Ibáñez.
Al vespre, a l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella, a més dels Srs. Bisbes, van concelebrar l’Eucaristia l’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries i els Rectors de les parròquies del Principat. L’Eucaristia fou solemnitzada pel “Cor de joves de la Catedral de Sant Joan de Lyon”, amb més de 50 cantaires joves.
Aquesta és l’homilia pronunciada pel Sr. Arquebisbe:
Davant l’enigma de la mort (com l’anomena el Concili Vaticà II), i ocorre igualment amb la mort del Papa Francesc, hem proclamat i escoltat l’Evangeli de St. Lluc narrant la mort del Senyor confiant el seu alè al Pare, de la seva sepultura en un sepulcre nou (gràcies a uns amics fidels fins al final) i de l’inesperat gir que tot va sofrir, l’anunci del sepulcre buit i les aparicions als seus deixebles, amb el missatge ple d’esperança dirigit a les dones: “Per què busqueu entre els mort aquell qui viu?. No hi és aquí”, no és entre els morts, els qui són el passat de la història i de la humanitat, sinó que ha ressuscitat, ha entrat a la glòria de la divinitat, és el Senyor, El Vivent, El ressuscitat, que tot ho fa nou. “Es l’Alfa i l’Omega” ens ha dit l’Apocalipsi: La primera i la darrera lletra de l’alfabet grec. És en Ell que comença la història i Ell qui la clourà, en un Regne etern amb Déu.
Ha començat el cel nou i la terra nova, però encara el vivim en esperança.
El Papa Francesc reposa en Crist, “s’ha adormit en el Senyor”, esperant que serà despertat en la Vida eterna. L’acompanyen les seves obres de servei, d’humilitat, d’amor, de solidaritat.
2.- Dissabte passat vaig poder assistir amb emoció continguda a les exèquies del gran Papa Francesc a St. Pere del Vaticà (amb el Bisbe Coadjutor i el M.I. Cap de Govern d’Andorra), I se’m va fer patent que havíem de recollir amb devoció i responsabilitat el seu llegat en l’Església i en la societat. Tantíssima gent arreu del món ha mostrat fins a quin punt el Papa Francesc comptava en les seves vides i hi havia sembrat pau, misericòrdia, humilitat, dignitat, coratge i tendresa.
El Papa Francesc ha fet moltes aportacions rellevants tant dins com fora de l’Església Catòlica, però probablement la seva aportació més important ha estat la promoció d’una Església misericordiosa i fidel a l’Evangeli, més propera, humil i compromesa envers els vulnerables, que arribi a les perifèries geogràfiques i sobretot les existencials. Ell ha volgut que l’Església sigui veritablement una Església dels pobres, que surti del seu confort i estigui al costat dels exclosos, els migrants, els pobres i els marginats. Havia dit obertament: “Com voldria una Església pobra per als pobres!”. I per això va triar anomenar-se Francesc com a Papa. El primer que ho feia.
Amb les seves quatre encícliques ens ha cridat a caminar la llum de la fe Lumen fidei (2013), després amb Laudato si’ (2015) ha posat la crisi climàtica i ecològica al centre del discurs religiós global, destacant la responsabilitat de tothom en la cura de la “casa comuna”. El mes d’octubre de 2020, va publicar Fratelli tutti, sobre la fraternitat humana i l’amistat social. I la quarta sobre el Sagrat Cor de Jesús “Dilexit nos” (2024). Amb tot, segurament ha estat l’Exhortació apostòlica “Evangelii gaudium” (2013) l’alegria de l’evangeli, el seu text més programàtic. En ell convida l’Església a una renovació missionera plena d’alegria; insisteix en la necessitat de sortir cap a les perifèries per anunciar l’Evangeli als més necessitats; i critica les estructures que generen desigualtat; tot reclamant una economia al servei de les persones.
També va afavorir el diàleg interreligiós i ecumènic, així com una actitud més acollidora i oberta cap a les dones i els migrants, i cap a les persones homosexuals i transsexuals, divorciats, i altres col·lectius que se senten desafavorits o exclosos. Ha clamat contra “la globalització de la indiferència” i ha defensat la vida en totes les seves fases des de la concepció fins a la mort natural, els infants i adults vulnerables abusats, els discapacitats i els ancians i malalts, que sovint són els descartats de la vida social; i ha clamat per una economia que respecti la dignitat de les persones i cerqui el bé comú. Ha iniciat reformes a la Cúria i a les Diòcesis, buscant més sinodalitat, transparència i acabant amb la corrupció. I tot això amb un estil personal proper, humil i senzill, explicant-se amb llenguatge intel·ligible, que ha fet que molts se sentin més pròxims a l’Església. Ens ha encarregat l’aprofundiment de molts processos com els de la sinodalitat i el servei als pobres, que ell ha començat amb esforç i compromís, aplicant-ho a les Diòcesis i Parròquies.
[El papa Francesc va mantenir una relació especial amb Catalunya, marcada per la seva aposta pel diàleg, la reconciliació i la justícia social. Tot i no haver visitat mai Espanya, va mostrar una sensibilitat notable cap a les problemàtiques del país i va ser reconegut pels diversos sectors polítics i socials. Va instar a entrar en processos de diàleg i reconciliació, i va advertir que les ideologies polaritzen, enfronten, destrueixen i impedeixen qualsevol procés de reconciliació. També va demanar que Espanya es reconciliés amb la seva pròpia història, especialment la del segle XX.]
A Catalunya i a Andorra, el seu pontificat està essent molt valorat per la seva obertura i compromís social, especialment ho constatem aquests darrers dies. El 2023 va regalar la rosa d’or a la Mare de Déu de Montserrat i va mostrar respecte per la llengua catalana. I també el 2023 va enviar el Cardenal Secretari d’Estat per valorar la història centenària i el camí que el Principat realitza en el present, i assegurar que seria respectat en la seva transició ordenada, amb el nomenament d’un bisbe Coadjutor, cosa que es dur a terme en la persona de Mons. Josep Lluís Serrano el 2024. Aquest Papa ha estat percebut a Catalunya i a Andorra com un líder moral que ha promogut el diàleg, la inclusió i la justícia social, deixant un llegat profund en la nostra societat.
Preguem avui pel seu repòs etern a la casa del Pare. Ha estimat i ha servit, ha patit i tot ho ha ofert per l’Església, per la pau del món i pels qui sofreixen. Ha estat estimat pel Poble, que ell anomenava “el sant Poble de Déu”.
També pregarem pels Cardenals de la Santa Romana Església. Perquè reunits en Conclave es del dia 7, cerquin el millor que pugui guiar l’Església en aquests moments crítics, i dugui endavant el llegat del Papa Francesc, amb fidelitat a Crist i servint els servents de Déu.
+Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra
Celebració a la Catedral d’Urgell:
