Des de l’Hospital i perquè visquem una fructuosa Quaresma, el Papa Francesc fa un mes ens va enviar el seu Missatge per a aquesta Quaresma, el lema del qual és “Caminem junts en l’esperança”. Comença dient: “Amb el signe penitencial de les cendres al cap, iniciem el pelegrinatge anual de la santa Quaresma, en la fe i en l’esperança. L’Església, mare i mestra, ens convida a preparar els nostres cors i a obrir-nos a la gràcia de Déu per poder celebrar amb gran alegria el triomf pasqual de Crist, el Senyor, sobre el pecat i la mort”. La Pasqua ha ser per a tots el centre de la fe i la garantia de la nostra esperança. No podem quedar-nos en una espera passiva de Pasqua, sinó esperar activament, decididament, cap al bé i la millora de les nostres vides, que això és la conversió.
Aquesta és la Quaresma de l’Any Jubilar de l’esperança. Què significa “caminar junts en l’esperança”? El terme “caminar” evoca el llarg i difícil èxode del poble d’Israel des de l’esclavatge fins a la llibertat. Tots som pelegrins en aquest món, “pelegrins d’esperança”. El Papa anima a preguntar-nos si realment estem en camí o ens trobem paralitzats, amb pors i sense esperança. I anima a fer un exercici quaresmal: confrontar-nos amb alguna realitat concreta d’algun migrant o persona sofrent, deixant que ens interpel·li.
En segon lloc, el Papa proposa que caminem “junts”. No podem ser viatgers solitaris sinó que Déu ha d’impulsar-nos a sortir de nosaltres mateixos i anar vers Déu i els germans. El terme “junts” parla de comunió, de treballar per la unitat, al costat dels altres, sense dominar ni deixar que ningú quedi enrere o exclòs. Anima a caminar en la mateixa direcció, vers la mateixa meta, escoltant-nos uns als altres amb amor i paciència. El Papa demana que en aquesta Quaresma ens preguntem si en la nostra vida concreta (de treball, família, comunitat…) som capaços de caminar amb els altres, d’escoltar-nos, de vèncer la temptació de tancar-nos i preocupar-nos només de les nostres necessitats, si realment tenim una actitud d’acollida dels altres, sincera, concreta, compromesa… El Papa ho anomena conversió a la sinodalitat.
En tercer lloc el Missatge proposa “l’esperança que no pot defraudar” (cf. Rm 5,5), missatge central del Jubileu. Ella ha de ser l’horitzó del camí quaresmal: la victòria pasqual. Aquesta és la tercera crida a la conversió: l’esperança, la confiança en Déu i en la seva gran promesa, la vida eterna. El Papa ens pregunta si tenim la convicció que Déu pot perdonar els pecats o ens comportem com si ens poguéssim salvar sols. ¿Vivim concretament l’esperança que ajuda a llegir els esdeveniments de la història i impulsa al compromís per la justícia, la fraternitat i la cura de la casa comuna? L’esperança és l’àncora de l’ànima, segura i ferma.
Busquem el Senyor ara que es deixa trobar. Invoquem-lo ara que és a prop, cantem aquests dies. Trobar-lo i configurar-nos amb la seva passió i la seva resurrecció és la vida veritable i la font de la nostra esperança.