Durant l’octubre i prop de la Festa de la M. de Déu del Roser, valorem el Sant Rosari, una de les devocions arrelades, populars i estimades dins l´Església Catòlica. El seu valor resideix en la seva estructura senzilla i en la finalitat espiritual, que és la meditació dels misteris de la vida de Jesús i de la Mare de Déu, a més de ser una poderosa eina de pregària personal i comunitària. És una pregària d’intercessió a la Mare de Déu, que porta les nostres peticions al seu Fill, Jesús. A través del Rosari, es mediten els misteris de la vida de Jesús (de goig, lluminosos, dolorosos i gloriosos), cosa que ajuda els creients a aprofundir en el Misteri de la salvació. Resant el Rosari, meditem els moments més importants de la vida de Crist i de la Mare de Déu, i som convidats a seguir els exemples d’humilitat, sacrifici, i amor de Jesús i de Maria. Ens condueix a la confiança.
El Papa Sant Joan Pau II li va dedicar una carta apostòlica “Rosarium Virginis Mariae” (2002) i va demanar als catòlics de tot el món resar el Rosari amb renovada devoció, afegint-hi els 5 Misteris Lluminosos com una nova sèrie de misteris, enfocant-se en la vida pública de Jesús. El Papa considerava el Rosari una pregària profundament contemplativa i una via cap a la pau mundial. És un ferm pilar de la vida espiritual del Poble de Déu, un refugi en temps de dificultats, una font de meditació i un mitjà de connexió profunda amb Déu a través de la intercessió de la Verge Maria. L’Església, fins als nostres dies, continua promovent la devoció al Rosari com un camí de pregària constant que duu el creient cap a una vida de pau, de fe i de compromís.
El Sant Rosari té una història rica en la tradició de l’Església Catòlica. El seu origen està vinculat a la pietat popular i a la devoció mariana i es remunta a la contemplació i la repetició dels salms, que era la pregària dels primers segles del cristianisme, quan els monjos recitaven els 150 salms de la Bíblia com a pregària diària. Com que molts laics no sabien llegir ni podien memoritzar tot el salteri, es van substituir per 150 oracions repetitives com el Parenostre i, més endavant, l’Avemaria. Al llarg dels segles, el paper de la Mare de Déu com a intercessora va anar creixent en importància, i la pregària de l’Avemaria es va consolidar com una forma comuna de devoció. Al segle XII es va combinar amb la meditació sobre els misteris de la vida de Crist. Van ser els frares Dominics els qui van jugar un paper clau en la difusió del Rosari a Europa i al segle XV, el beat Alain de la Roche (1428–1475), un sacerdot dominicà, va organitzar la seva estructura en el que avui coneixem com les 150 Avemaries dividides en 15 desenes, cadascuna acompanyada per la meditació d’un misteri de la vida de Crist. I fou el 1569, quan el Papa St. Pius Vè. va establir la forma definitiva del Rosari i va encoratjar-ne la recitació. Ajuda a aprofundir la fe cristiana; fomenta la pau i la conversió; és una pregària poderosa en temps de conflicte i crisi; és una bella manera d’acostar-se a Crist a través de la seva Mare, ja que ella com a model de fe, és vista com una guia que porta els fidels a una relació més profunda amb el seu Fill; combina la recitació vocal amb la meditació contemplativa dels misteris joiosos, lluminosos, dolorosos i gloriosos, cosa que ens ajuda a aprofundir la relació amb Déu.
