L’estiu i les vacances són temps òptim per a prendre consciència de l’immens do de l’aigua, element essencial per a la vida. Francesc d’Assis, en el Càntic de les Criatures, prega Déu dient: “Lloat sigueu, Senyor meu, per la Germana aigua, que és molt útil, humil, preciosa i casta”. És una pregària senzilla, que ajuda a contemplar, agrair, custodiar i compartir responsablement l’aigua, com a part fonamental dins la meravella de la Creació. El territori de la nostra Diòcesi és ric en recursos hídrics, determinants de la seva geografia física i humana. Aquí hi neixen o transcorren part dels principals cursos d’aigua que reguen Catalunya, Andorra i el Sud de França: el Ter, el Segre, la Valira, les Nogueres Pallaresa i Ribagorçana, la Garona… Són cursos fluvials fonamentals per al consum i el desenvolupament humans: per a l’agricultura, la ramaderia, la indústria, el turisme… Han permès la construcció de grans embassaments i d’infraestructures hidroelèctriques que donen servei a milions de persones. En el passat foren importants per a la comunicació i el comerç, i hi trobem un ric llegat històric cultural (ponts, molins, tradicions…). A la vegada, conformen una multitud d’espais naturals d’extraordinària bellesa, amb infinitat de llacs, estanys, salts d’aigua… Sense oblidar la neu, que també és aigua, element cabdal del paisatge i de l’economia de les comarques pirinenques. Un immens patrimoni natural per a gaudir i tenir-ne cura.
Malauradament, el nostre model d’excessiu desenvolupament i el canvi climàtic que provoca, són una greu amenaça per a la disponibilitat d’aigua. La greu sequera que hem patit els darrers anys, encara no totalment superada, és un nou avís. Nacions Unides alerten reiteradament del greu problema mundial de l’accés a l’aigua: més de 2.000 milions de persones no poden accedir a aigua potable segura i més de 3.600 milions no gaudeixen d’infraestructures de sanejament fiables. El desenvolupament excessiu, el consum insostenible (que creix anualment), la contaminació i l’escalfament global ens porten cap a una escassedat creixent, amb el risc imminent d’una crisi global de l’aigua i una multiplicació de conflictes, si no s’actua amb urgència.
El Papa Francesc diu que és impossible sostenir l’actual nivell de consum dels països desenvolupats i rics, que arriba a extrems inaudits (Laudato Si’ 27). La demanda d’aigua potable i neta supera la quantitat disponible, donant lloc a situacions d’escassedat (LS 28), un problema particularment greu per als pobres, causant de mortalitat i malalties, agreujat per la contaminació d’aigües subterrànies (LS 29), per la tendència a la privatització i a convertir l’aigua en mercaderia, amb malbaratament dels països desenvolupats. Aquesta és una gran injustícia, i no en tenim prou consciència.
L’accés a l’aigua potable i segura és un dret humà bàsic, fonamental i universal, que determina la supervivència de les persones i, per tant, és condició de l’exercici dels altres drets humans. Tenim un gran deute social amb els pobres que no poden accedir a l’aigua, perquè això és com negar-los el dret a la vida, radicat en la seva dignitat inalienable (LS 30). Cal una nova cultura de l’aigua, que ens permeti ser capaços de gaudir-la i compartir-la responsablement.
