Iniciem el mes de juny, el mes en què tradicionalment ens encomanem a la misericòrdia amorosa de Jesucrist, en la seva imatge del Sagrat Cor de Jesús, font de la nostra total confiança. La jaculatòria “Sagrat Cor de Jesús, en Vós confio!” ha d’omplir de sentit la nostra intercessió, i ha d’estar més present durant tots aquests dies, amb amor, i com unida a la nostra respiració, perquè volem aprendre a viure en la confiança que dóna sentit a tota la nostra vida. L’encíclica del Papa Pius XII, “Haurietis aquas” (1956), sobre el culte al Sagrat Cor de Jesús, va marcar un gran influx teològic i espiritual respecte a aquesta devoció major de tota l’Església i ara és una de les solemnitats del Senyor rellevant en el calendari litúrgic postconciliar.
Del Cor de Jesús, símbol particularment expressiu de l’amor diví, travessat per la llança d’un soldat (cf. Jo 19,33-34), brollen dons abundants per a la vida del món: “Jo he vingut perquè tinguin vida i en tinguin a desdir” (Jo 10,10). Aquests són els dons que recordava el Papa Pius XII en la seva encíclica: la mateixa vida del Crist, l’Esperit Sant, l’Eucaristia i el ministeri sacerdotal, l’Església, la seva Mare Maria, i la seva oració incessant per nosaltres (cf. nn. 36-44).
Sempre, però encara més intensament en aquest mes de juny, intentarem viure la unió amb els sentiments tan grans i tan nobles que omplien el Sagrat Cor de Nostre Senyor Jesucrist. Ell era ple d’amor al Pare, i se sabia eternament estimat pel Pare: “Tal com el Pare m’estima, també Jo us estimo. Manteniu-vos en el meu amor” (Jo 15,9). És una veritat de fe que commou, i que pot i ha d’omplir tota la nostra vida de confiança. Cal que escoltem molt endins aquest “Jo t’estimo!” dirigit a cadascú, perquè ens ho diu Aquell que s’ha proclamat “benèvol i humil de cor” (Mt 11,29).
A prop del Cor de Crist, el cor de l’home aprèn a conèixer el sentit veritable i únic de la seva vida i del seu destí, a comprendre el valor d’una vida autènticament cristiana, a evitar certes perversions del cor humà i a unir l’amor filial envers Déu amb l’amor al pròxim. Així –i aquesta és la veritable reparació demanada pel Cor del Salvador- sobre les ruïnes acumulades per l’odi i la violència s’hi podrà reconstruir la tan desitjada civilització de l’amor, el Regnat del Cor de Crist (cf. Carta de St. Joan Pau II al General dels Jesuïtes de 5.X.1986).
La devoció al Sagrat Cor de Jesús també és “reparació” de les ofenses que en el món se li fan. Els pecadors no volen lliurement acollir aquest amor. I això “fa patir” Déu, i ens hauria de fer patir més a nosaltres. Sta. Teresa de l’Infant Jesús sofria perquè l’Amor no era estimat. Reparem nosaltres amb actes d’amor, el desamor de molts, el pecat dels qui s’allunyen de Déu. La devoció al Cor de Jesucrist ha de desembocar en una “consagració” a Ell, oferint-li tot el que som i el que podem. Quan un rep molt, queda atret, queda captivat per aquesta infinita condescendència, i no pot sinó estimar, consagrar-se a aquest amor. Com ensenyava fa un any el Papa Francesc, “Qui es deixa atreure per l’amor de Crist, convertint-se en el seu deixeble, també sent el desig de portar a tots la misericòrdia i la compassió que brollen del seu Cor.”