La comunitat portuguesa del Principat d’Andorra, junt amb altres devots, celebrà la Festa de la Mare de Déu de Fàtima a Meritxell la nit del diumenge 12 de maig. La processó va començar amb la reunió dels feligresos als peus de la carretera general de Canillo que porta al Santuari de la Mare de Déu de Meritxell, portant torxes i llums a les mans. Al davant, la creu processional, i el pendó de la Confraria de Fàtima de La Massana, obrien la comitiva, que anava seguida per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, juntament amb els sacerdots de les Valls d’Andorra. El Rector de La Massana, Mn. Eduard Salinas, acompanyaven la Mare de Déu, seguint el Rosari, i un gran grup de fidels, entre ells, la Presidenta de la Confraria, Sra. Maria Helena Machado, el Cònsol Honorari de Portugal, Sr. Manuel Silva, i el Conseller de les Comunitats Sr. Rui Fernándes. La Confraria de la Mare de Déu de Fàtima fou l’organitzadora de l’activitat, juntament amb el suport dels Grups de Folklore Alto Miño i Casa de Portugal, de la Comissió de la Festa de Fàtima al Pas de la Casa i la seva coral, i molts voluntaris.
Acompanyant amb els cants i les oracions en honor a la Mare de Déu, els feligresos es van unir en una sola veu per resar el Rosari fins arribar al Santuari-Basílica de Meritxell, passant per l’antic Santuari.
Ja a l’interior del temple es va celebrar l’Eucaristia en llengua portuguesa presidida per l’Arquebisbe, que fou concelebrada per Mn. Ramon Sàrries, Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Rossell, rector de Canillo i tots els sacerdots d’Andorra. El seminarista de la Diòcesi Mateo Arias, bon coneixedor de la llengua portuguesa, va dir unes paraules de benvinguda en iniciar-se la celebració. Una gran quantitat de fidels omplia el Santuari de gom a gom.
A la seva homilia l’Arquebisbe Joan-Enric va recordar l’aparició de la Mare de Déu de Fàtima, el 13 de maig de 1917, als 3 nens: Lucía, Francisco i Jacinta, de 10, 9 i 7 anys respectivament, a la cova d’Iria. Van veure una “Senyora més brillant que el sol” que se’ls va aparèixer amb un rosari blanc a les mans. I va començar amb ells una interessant conversa: “d’on és vostè, Senyora?, Sóc del cel” va ser la resposta. Entre maig i octubre va haver-hi sis aparicions de la Mare de Déu i va demanar que resessin el Sant Rosari i fessin penitència. Mons. Vives va recordar com la Mare de Déu de Fàtima revelà tres secrets als infants, el segon d’ells, era el del final de la Primera Guerra Mundial, encara que la Mare de Déu els va dir als nens que si el pecat continuava, la Segona Guerra Mundial s’esdevindria. El segon secret també contenia una sol·licitud per consagrar Rússia a l’Immaculat Cor de Maria. Sense ella, la pau no es produiria. També es diu que el segon secret va predir l’auge i la caiguda del comunisme. L’Arquebisbe animà els fidels a pregar amb fe i confiança a Maria amb molta fe pel do de la pau en un moment en què el món viu en un clima bèl·lic amb molts conflictes oberts sobretot a Ucraïna-Rússia i Gaza.
En acabar la celebració eucarística, els fidels volgueren agrair la presència de l’Arquebisbe. La celebració va acabar amb la veneració de la Mare de Déu de Fàtima amb profunda devoció i emoció per part dels fidels.
