La vuitena edició de les Jornades de reflexió educativa a la Seu d’Urgell i Andorra organitzades pel Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, es va celebrar els dies 24 i 25 de novembre, amb la col·laboració del Bisbat d’Urgell, l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, el Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior del Govern del Principat d’Andorra i la Caixa d’Enginyers de Catalunya. Les Jornades d’enguany abordaren el tema “Desmitifiquem la intel·ligència artificial (IA) en l’educació: entre alarmes i realitats”, on profunditzen aquesta nova tecnologia que afecta els processos d’ensenyament-aprenentatge així com analitzar l’impacte ètic i la necessitat de fer un bon ús de la tecnologia digital.
El divendres 24 de novembre va tenir lloc la inauguració a la sala magna de l’edifici del Seminari Diocesà d’Urgell amb un acte inaugural on van intervenir el Degà del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en filosofia i lletres i en ciències de Catalunya, Sr. Àlex Rocas; l’alcalde de La Seu d’Urgell, Il·lm. Sr. Joan Barrera; el Ministre de Relacions Institucionals i Educació del Principat d’Andorra, M.I. Sr. Ladislau Baró; el director Banca Institucional Catalunya-Balears de Caixa d’Enginyers, Sr. Eduard Barcons i el secretari de Transformació Educativa del Departament d’Educació, Il·lm Sr. Ignasi Garcia Plata.
En la seva intervenció durant el discurs de benvinguda l’Arquebisbe i Copríncep, Mons. Joan-Enric Vives, va abordar la temàtica amb una perspectiva filosòfica, citant Sòcrates i Aristòtil, mostrant admiració cap a la IA pel seu potencial, però també va expressar preocupació. Va fer una crida a centrar l’educació en la igualtat i justícia, evitant l’abandó dels més necessitats i subratllant la importància de la sensibilitat en aquest context. Recordà la importància que el Papa Francesc dóna a posar l’educació en el centre, subratllant que una de les dificultats en aquesta tasca és l’abandó dels pobres. Aquesta preocupació implica el risc de descartar els individus més necessitats, que podrien ser aquells que contribueixen, per exemple, a la fabricació de tecnologia mentre manquen d’accés a les mateixes oportunitats educatives i tecnològiques. En relació amb els biaixos socials tecnològics, l’Arquebisbe va alertar sobre la possibilitat que les eines i sistemes basats en la intel·ligència artificial podrien reflectir i perpetuar desigualtats ja existents a la societat. Aquests biaixos poden aparèixer en els algorismes de la IA, que poden estar influïts per dades històriques que reflecteixen prejudicis o discriminació. Això podria resultar en decisions i resultats tecnològics que mantenen o fins i tot exacerben les desigualtats socials.
Després de l’acte inaugural van tenir lloc tres conferències que van contribuir a enriquir la comprensió dels participants sobre com abordar la integració de la intel·ligència artificial en el context educatiu, destacant tant les seves oportunitats com els desafiaments que planteja.
“L’oportunitat de la intel·ligència artificial i alguns dels seus desafiaments docents”, va proporcionar una visió completa i diversa sobre el paper de la intel·ligència artificial en l’educació. Màrius Martínez, vicerector de Relacions Internacionals de la UAB, va centrar-se en les creences duals que envolten la tecnologia. va abordar creences de doble tall entorn de la tecnologia i la intel·ligència artificial (IA) com ara qüestionar la visió naïf, alertant sobre els perills oblidats, i defensant la inclusió de la perspectiva de la gent gran. Va desafiar la noció dels joves com a nadius digitals, advocant per normes estrictes per controlar la tecnologia i la importància de tolerar la excentricitat en l’àmbit educatiu, veient-hi una font de genialitats. Per Martínez el propòsit actua com a guia fonamental per a una integració significativa i responsable de la IA en l’educació, però també estableix límits ètics i els paràmetres per assegurar que la implementació de la tecnologia estigui alienada amb els valors i les necessitats de la comunitat educativa. Amb exemples com CHAT GPT, va ressaltar la ràpida demanda creixent d’aquesta tecnologia i la seva revolució sense precedents, tot subratllant la diferència en les lògiques de la IA respecte als humans.
Antoni Hernández, físic, lingüista i doctor en Ciència Cognitiva i Llenguatge per la UB, va aprofundir en la relació entre “Intel·ligència artificial, tecnoètica i educació”. Va destacar la necessitat imperativa de considerar els aspectes ètics en el desenvolupament i implementació de la IA en l’educació, abordant qüestions fonamentals sobre com pot impactar la privacitat, seguretat, drets dels estudiants i docents, subratllant la necessitat que les tecnologies emergents siguin utilitzades de manera ètica i responsable. Emprant la tecnoètica com a fil conductor, Hernández va instar a la creació de marcs ètics i legals forts així com polítiques que protegeixin els drets dels usuaris, especialment aquells menors d’edat, citant el fenomen emergent dels deepfake, així com fomentar una reflexió constant sobre com la tecnologia afecta la dinàmica relacional entre estudiants, docents i institucions.
I finalment Joan Cuevas, director d’Innovació, Digitalització, Currículum i Llengües del Departament d’Educació, va fer un resum de gran part del contingut de les conferències en “Oportunitats i els riscos de la IA en l’educació. Orientacions per a centres educatius i per el sistema” oferint una perspectiva crítica i reflexiva sobre la integració de la intel·ligència artificial en l’àmbit educatiu. Amb coneixement profund del tema, va compartir orientacions valuoses per a docents, centres educatius i el sistema en general subratllant la rapidesa amb què la IA avança i posant de manifest els riscos i oportunitats que aquesta presenta. Cuevas va recordar la importància d’aprendre de l’acumulació d’expertesa dels últims anys, especialment en qüestions crítiques com la privacitat de les dades, els biaixos inherents i la bretxa digital que poden sorgir entre els alumnes i els centres educatius. Va abordar la importància de mantenir el suport a la pràctica docent i a l’aprenentatge, sense minimitzar la funció central del docent com a figura clau amb coneixement. Finalment va destacar l’aportació del món anglosaxó en estudis i va manifestar la necessitat de conduir investigacions a Catalunya, com ara n’hi han de manera embrionària especialment en àmbits com l’ús del català i l’abandonament escolar, per guiar de manera informada la incorporació de la IA al sistema educatiu aprofitant el seu potencial.
