El 2 de novembre, commemoració dels Fidels Difunts, l’Arquebisbe Joan-Enric presidí a les vuit del vespre a la Catedral de Santa Maria d’Urgell l’Eucaristia exequial pels difunts de la Seu d’Urgell i de tota la Diòcesi, amb l’assistència d’un bon nombre de feligresos de La Seu, encapçalats per l’Alcalde de la ciutat, Joan Barrera. Hi concelebraren el Vicari general i Rector de la Parròquia de Sant Ot, Mn. Ignasi Navarri; el Vicari general Mn. Josep M. Mauri, i Mn. David Codina, amb altres sacerdots de la ciutat, i el Cor de Cambra Caterva va solemnitzar la celebració amb la interpretació de la “Missa de Difunts” de Joan Brudieu.
A l’homilia, Mons. Vives recordà que tot el mes de novembre el dediquem especialment a la memòria de tots els fidels difunts i a pregar per ells, “pels nostres estimats familiars, amics i benefactors, i de forma especial preguem amb esperit de caritat per tots aquells que ningú no recorda més, però que Déu no oblida mai, perquè són fills seus”.
Demanem perquè els mèrits de Nostre Senyor Jesucrist, de la Verge Maria i de tots els sants, els siguin perdó i misericòrdia, i que Déu els tingui a la seva glòria, de vida eterna. Tal com diu el Papa Francesc: “L’oració pels difunts, sostinguda per l’esperança que ens ha donat Crist ressuscitat, no és una celebració del culte a la mort, sinó un acte de caritat envers els germans i una assumpció de les càrregues dels altres”.
Tot glossant les lectures proclamades, l’Arquebisbe destacà que l’amor que ens hem tingut en aquesta vida no es marceix sinó que es transforma i es fa encara més gran, etern… De tal manera que viure és també viure amb els morts que ens han precedit, i que no han deixat d’existir sinó que han passat a una nova existència “en el Senyor”, amb una vida eterna, il·limitada, sobreabundant.
“Tots serem transformats”, diu St. Pau (1Co 15,51). Certament no en tenim evidències d’aquesta transformació. I quan anem als cementiris, tot és silenci… Però és que Déu vol la nostra fe, i per això s’amaga en el seu silenci, perquè puguem demostrar-li l’amor, amb la nostra fe.
“Preguem-li a aquest Déu silenciós, i als silenciosos difunts; que el nostre amor i la nostra fidelitat a Ell, i a ells, sigui testimoniatge de la nostra fe en el Déu de la Vida. Que la nostra ànima no oblidi els difunts. Ells estan vius! Viuen la mateixa vida de Déu, ja sense vels ni clarobscurs de fe, plenitud d’amor, que no passarà mai”, afegí Mons. Vives.
I recordà així mateix que el Papa Francesc ens recomana que “recordem que la comunió de l’Església inclou no només els nostres germans i germanes en aquest món, sinó també els nostres éssers estimats ja difunts. Caminant en l’Esperit, fem l’obra de misericòrdia espiritual de pregar per ells perquè arribin aviat a la meta de la visió eterna de Déu. La tradició de l’Església sempre ha exhortat a pregar pels difunts, en particular oferint per ells el sacrifici eucarístic: és la millor ajuda espiritual que podem donar a les seves ànimes, especialment a les més abandonades”.
