Andorra la Vella i la parròquia de Sant Esteve han acollit la «Pasqua del Malalt» de la diòcesi, en la trobada anual de les persones que treballen donant suport al malalts en centres assistencials, religiosos i religioses que hi estan vinculats i familiars dels malalts d’arreu de la diòcesi. Hi ha hagut participants de Balaguer, Puigcerdà, La Seu d’Urgell, de Tremp i d’altres llocs. El lema de la trobada ha estat «Consagrats al servei dels malalts«, i ha aprofundit en el testimoni de religiosos i religioses que han dedicat la seva vida a l’assistència a malalts i persones amb dificultats. La jornada ha estat presidida per Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra.
A la seva arribada al Centre de Congressos d’Andorra la Vella el Copríncep episcopal fou rebut per l’Hble. Sr. Cònsol Major d’Andorra la Vella, Sr. Jordi Minguillón i pel Vicari General, Mn. Ignasi Navarri i l’Arxiprest de les Valls d’Andorra i Rector de la Parròquia de Sant Esteve, Mn. Ramon Sàrries. Després de les paraules de benvinguda Mn. Ramon Sàrries va presentar la realitat eclesial del Principat d’Andorra i de les 7 parròquies que el conformen.
Posteriorment, l’Arquebisbe Joan-Enric va intervenir tot glossant el lema de l’edició de la Pasqua del malalt diocesana d’enguany “Consagrats al servei dels malalts”. A partir del passatge evangèlic de la guarició d’un paralític (Mc 2,1-12), va subratllar com l’atenció i la cura dels malalts ha de ser creativa i persistent, capaç de superar les dificultats i aquells murs o obstacles que volen evitar que el malalt pugui entrar en contacte directe amb el Senyor Jesús. Cal que els voluntaris, tal i com van fer els portadors de la llitera del paralític, siguin perseverants en el seu servei i enginyosos per tal de trobar el camí d’arribar a Crist i que Ell pugui guarir els malalts. A més a més, cal que els malalts “es carreguin la seva pròpia llitera”, és a dir, acceptin les seves pròpies limitacions. L’Arquebisbe també va subratllar el valor de la creu i del sofriment, no buscats expressament però sí que un cop arribats a ell, sabuts portar amb amor i generositat, unint-se a la Passió i Creu del Senyor. El sofriment individual no és inútil, va dir l’Arquebisbe, sinó que serveix, unit juntament al de Crist, per a col·laborar en la salvació del món. Per Mons. Vives cal que els voluntaris i els que dediquen la seva vida als malalts, sigui de forma individual o sigui de forma institucionalitzada als hospitals o residències, tinguin clar que la “cultura de la vida” s’ha d’imposar a la “cultura de la mort”. En aquest sentit defensà el valor i la bellesa de la vida, des de la concepció fins a la mort natural, animant els malats a sentir-se sempre valorats i estimats ja que són molt més que un cos que no acaba de funcionar: tenen una dignitat que res ni ningú els hi podrà treure.
A continuació dues germanes Religioses van donar el seu propi testimoni personal d’estar consagrades al servei dels malalts: la Gna. Visitación Lorenzo, de l’Institut de la Sagrada Família d’Urgell, delegada diocesana de Pastoral de la Salut i vinculada des de fa molts anys al servei dels malalts a l’Hospital de la ciutat de La Seu d’Urgell i la Gna. Ana Isabel Ayuso, Missionera Filla de l’Immaculat Cor de Maria, que actualment serveix els malalts i ancians a la Fundació Fiella de Tremp.
Després va tenir lloc la celebració eucarística presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric a la Parròquia de Sant Esteve d’Andorra la Vella varen concelebrar els sacerdots participants a la Trobada i que fou solemnitzada amb els cants de la coral de la “Borda Pairal” d’Andorra la Vella dirigits per Xavier Martín.
A la seva homilia l’Arquebisbe Vives insistí en la necessitat de valorar la nostra religió catòlica que defensa que el Crist crucificat és el mateix Crist que posteriorment és Ressuscitat (amb les nafres de les ferides que ens recorden la seva crucifixió). Els catòlics creiem en la resurrecció de la carn, que inclou la dimensió corporal del cos que és glorificat amb la nostra resurrecció. En aquest sentit l’Arquebisbe animà els malalts a sentir-se sempre estimats per Déu ja que les limitacions corporals no treuen absolutament res a la dignitat que tota persona humana té per ser Fill de Déu pel Baptisme.
La Jornada es clogué amb un dinar de germanor al Centre de Congressos d’Andorra la Vella i una posterior visita al Santuari-Basílica de la Mare de Déu de Meritxell a la Parròquia de Canillo.
