El dia 12 de setembre, a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, va tenir lloc la Missa funeral en sufragi de l’ànima d’Oriol Torralba del Blanco (a.c.s), fill del Dr. Francesc Torralba, Director de la Càtedra de Pensament cristià del Bisbat d’Urgell i encarregat de la formació permanent. L’Eucaristia fou presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, i concelebrada pel Bisbe de Tortosa, Mons. Sergi Gordo i pels bisbes auxiliars de Barcelona, Mons. Javier Vilanova i David Abadias així com per l’Abat de Poblet, P. Octavi Vilà. També concelebraren una gran quantitat de preveres i diaques, alguns d’Urgell, que volgueren acompanyar el Dr. Torralba i la seva esposa M. Carme i les 3 filles en el dol. Santa Maria del Mar s’omplí de gom a gom d’amics i de fidels de diverses institucions vinculades a la família. També s’hi feren presents les Autoritats encapçalades pels Consellers d’Interior i Drets Socials de la Generalitat de Catalunya. Els pares de l’Oriol, Francesc i M. del Carme, així com les seves germanes, Anna, Mireia, i Núria, presidien el dol juntament amb Andrea, la promesa de l’Oriol.
En iniciar-se la celebració eucarística el Rector de Santa Maria del Mar, Mn. Salvador Pié, va adreçar unes paraules de benvinguda als fidels i va excusar l’absència del Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Cardenal Joan Josep Omella, que havia d’estar a Madrid.
A la seva homilia l’Arquebisbe Joan-Enric va subratllar com davant d’una mort sobtada i traumàtica com la de l’Oriol, amb 26 anys, per accident de muntanya, no hi ha paraules humanes per a descriure i acompanyar el dol de la família que plora la mort d’una persona estimada. Però els cristians davant l’absència de paraules humanes acudim a la Paraula, la Paraula de Déu, Jesucrist, el Fill de Déu. Per això enmig del dolor i la tristesa, l’Arquebisbe va lloar el testimoni de serenitat i de fe que la família està donant en aquests moments.
Les lectures de la Paraula de Déu proclamades van ser escollides pels pares de l’Oriol i són les que els van acompanyar en diversos moments de la seva vida matrimonial i familiar. La primera lectura, del llibre de Cohèlet, mostra com l’home no és res davant la immensitat de Déu i com Déu sempre és més que allò que puguem pensar o dir d’ell i com la seva immensitat i els seus designis s’escapen als nostres plans i raons. Davant la immensitat i grandesa de Déu no podem fer sinó restar en silenci i admirar-nos de l’amor de Déu que mai no ens deixa. I l’Evangeli proclamat de les Benaurances de Mateu presenten el rostre de Jesús en una de les pàgines més belles de la literatura universal, com Mahatma Gandhi va subratllar. Són expressió de la benaurança a què aspirem, i ens atreuen a una vida de misericòrdia i pau. Finalment l’Arquebisbe llegí un emotiu poema de Holland sobre l’esperança i la fe en la resurrecció perquè simplement els nostres éssers estimats no estan morts, sinó que viuen i ens esperen “a l’altra banda del camí”.
Al final de la Missa els pares de l’Oriol adreçaren unes sentides paraules d’agraïment als fidels presents subratllant el valor de la fe per a viure el dol en aquests moments i subratllant alguns dels trets característics de la personalitat tan completa del seu fill Oriol.
