El dia 27 de febrer a la sala d’actes del Seminari diocesà d’Urgell va tenir lloc la presentació del llibre “Lletres que parlen. Viatge als orígens del català” (La Magrana, del Grup editorial Random-Penguin House). L’acte fou presidit per l’Arquebisbe d’Urgell Mons. Joan-Enric Vives i va comptar amb la presència dels autors Dr. Jesús Alturo i Perucho i Dra. Tània Alaix i Gimbert; l’Arxiver diocesà d’Urgell, Mn. Benigne Marquès; i la responsable de l’oficina el delegat territorial del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran, Miriam Lamolla; així com una gran quantitat de públic assistent.
El Dr. Jesús Alturo i Perucho és catedràtic de Paleoegrafia, Codicologia i Diplomàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona i Fundador i Director del Seminari d’aquestes mateixes matèries i Membres del Comitè International de paléographie Latine, Creu de St. Jordi 2021 i que té més de 350 publicacions especialitzades…
La Dra. Tània Alaix i Gimbert és Doctora en Ciències de l’antiguitat i de l’Edat Mitjana, Bibliotecària a la Biblioteca Nacional de Catalunya i investigadora al Seminari de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Són dos grans mediavialistes, coneixedors de l’Arxiu diocesà i Capitular d’Urgell, que col·laboren habitualment a la Revista diocesana “Urgellia” cosa que queda de manifest en el agraïments del llibre.
El llibre que van presentar “Lletres que parlen. Viatge als orígens del català” (La Magrana, del Grup editorial Random-Penguin House, de febrer de 2023) presenta una nova proposta sobre els orígens de la llengua catalana i sobre els testimonis escrits més antics identificats fins ara. Aporten noves datacions dels textos més antics més significatius escrits en català i posen nom a una trentena d’autors, a molts dels quals han atribuït també documents nous. La recerca que presenten és feta a partir d’estudis paleogràfics, filològics i sociohistòrics que combinen l’anàlisi directa i personal de les fonts primàries amb el màxim rigor científic. Fruit d’una investigació continuada en el temps, en què han analitzat milers de manuscrits d’arxius i biblioteques històriques catalanes, espanyoles i de països europeus com França, Itàlia i el Vaticà.
Els autors del llibre es refermen en el fet que les Homilies d’Organyà conservades a la Biblioteca de Catalunya es van copiar al voltant del 1220, i en situen l’origen també a la Canònica d’aquesta vila. La segona còpia del Llibre dels jutges que es conserva a l’Abadia de Montserrat també seria de la mateixa època entre 1220 i 1230, si no un poc posterior.
A més, tant el fragment del Llibre dels jutges de La Seu d’Urgell com el de l’Abadia de Montserrat s’haurien copiat a partir d’una sola traducció i no de dues, com s’havia considerat fins ara. Aquesta traducció del llatí al català l’haurien fet diversos juristes en col·laboració, sota la direcció del jutge de Barcelona Ponç Bonfill Marc, mestre de jutges, el primer terç del segle XI.
També ens ofereixen una nova edició crítica d’aquests textos libraris i dels altres documents o diplomes -textos de caràcter administratiu i jurídic- identificats fins ara.
Sobre l’origen de la llengua catalana el Dr. Jesús Alturo i la Dra. Tània Alaix avancen el moment de la formació de la llengua catalana com a mínim al segle IV, entre tres i quatre segles abans del que majoritàriament s’ha argumentat. Ho fan a partir de la identificació en els escrits de Sant Pacià, bisbe de Barcelona, de gran formació clàssica i autor cultíssim d’obres en llatí, de paraules i expressions aïllades, com “si te placet” (si et plau), “subinde” (sovint) i “ceruulus” (cérvol), primerenques formes populars en què ja batega un protocatalà, en gestació avançada.
A la llum de les seves troballes, els investigadors, afirmen que el català escrit no va emergir, tal com s’ha argumentat, per ignorància dels escrivans ni per incapacitat de la llengua llatina per expressar els nous conceptes de l’època feudal, motiu pel qual la majoria dels textos catalans primitius serien originaris del Bisbat d’Urgell. Al contrari, els escrivans urgellesos eren majoritàriament cultes i tenien un notable coneixement del llatí.
