Dissabte dia 17 de desembre a la Casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer va tenir lloc el tradicional recés d’Advent per als fidels d’Urgell que cada any s’ofereix des de la Diòcesi per a preparar les festes de Nadal que s’apropen. Enguany el predicà Mn. David Codina. El Vicari episcopal i Director de l’Escola diocesana de formació permanent va obrir la jornada del recés i va presentar el predicador.
Hi van participar unes 60 persones, moltes de l’Escola diocesana de formació permanent del Bisbat, així com diversos consagrats i les verges consagrades de la Diòcesi.
Mn. David va oferir dues xerrades amb espai de pregària personal entre elles que alguns participants van aprofitar per rebre el sagrament de la reconciliació.
La primera xerrada versà sobre “un temps nou per a una vida nova”. A partir de la presentació de les figures de Joan Baptista, la Verge Maria, Sant Josep, Jesucrist, i els savis mags d’Orient, el predicador va intentar animar els participants a deixar-se tocar per la gràcia de l’Esperit Sant que sempre ens pot “obir nous camins” a la vida si sabem reconèixer “les meravelles” que Déu obra en nosaltres si som humils i petits i ens deixem tocar per ell. Això ens ha de portar a canviar, convertir, la nostra mirada sobre nosaltres mateixos, sobre els altres i sobre Déu mateix, perquè per l’encarnació del Fill de Déu tots som fills estimats i estimades per Déu. Només si sortim de la nostra zona de confort i som transparents amb Déu, amb nosaltres, i amb els altres, podem donar una nova oportunitat al Senyor en la nostra vida i que Ell la faci nova.
A la segona meditació va presentar de “l’alegria de l’Advent” que travessa tots els Evangelis de la infància del Senyor i que s’expressa en l’estupor i gratitud de molts personatges bíblics. La font immediata de l’alegria es troba en el temps, quan deixem que Déu actuiï en la nostra vida, ja que Crist ha trasnsformat la relació entre l’alegria i el dolor: sense Déu la vida és un dia que acaba en la nit, amb Déu, la vida és una nit (fins i tot una nit fosca) que acaba en el dia, i un dia sense ocàs. Déu és la font i l’origen de l’alegria, de la llibertat, de la pau. Quant més Déu, més llibertat i més joia. Déu no és enemic de la llibertat i de l’autèntica alegria, sinó la seva font i origen. L’alegria no ve de l’exterior, de les coses, o de les circumstàncies, sinó que neix d’un cor que se sap estimat, humil, que viu amb pau i genera pau, que no entra en l’espiral de superficialitat i dels actes sense sentit, buits i que només són aparença i vanaglòria humanes, i, que deixa actuar Déu, confiant i amb esperança. Cal que siguem testimonis d’alegria i no d’una Església malencònica i temorosa.
La celebració de l’Eucaristia a la Capella de la Casa d’espiritualitat i un dinar de germanor clogué la matinal de pregària i recés.
