Catalonia Sacra va commemorar els seus primers 10 anys de vida el dimarts 4 d’octubre, en un acte a l’església del Monestir de Sant Pau del Camp de (Barcelona) on hi van participar -entre d’altres- els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) i representants institucionals. Hi va estar present Mons. Joan-Enric Vives i Sicília, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra. En aquests deu anys, s’han organitzat més de 300 activitats per donar a conèixer el valor patrimonial d’unes 180 esglésies d’arreu del territori, s’ha creat una xarxa que reuneix esglésies amb valor patrimonial notable i una oferta turística pròpia o 40 sessions per formar tècnics i professionals en diferents àmbits.
Aquesta iniciativa dels deu bisbats amb seu a Catalunya per donar raó del patrimoni cultural de l’Església i donar-lo a conèixer, acaba de complir 10 anys.
Mons. Salvador Giménez, bisbe de Lleida i president del Secretariat Interdiocesà de Custòdia i Promoció de l’Art Sacre (SICPAS) que és l’organització que lidera Catalonia Sacra, va explicar en la seva intervenció els reptes que té Catalonia Sacra pels propers anys, un cop s’ha consolidat el seu paper com a agent rellevant en l’àmbit del patrimoni cultural català. «Cap endins, millorant la gestió global dels nostres equipaments i amb una més àmplia cooperació entre ells»; i cap enfora, «sumant còmplices i col·laboradors» que facilitin la gestió, manteniment i conservació i fent del patrimoni cultural una portada d’entrada al cristianisme; perquè visitar aquest patrimoni també té «un valor religiós».
El coordinador de Catalonia Sacra, Dani Font, va fer una mirada retrospectiva, assenyalant que l’Església ha tingut un «convenciment col·lectiu» per gestionar el patrimoni amb «una mirada oberta». Aquest fet es denota, a tall il·lustratiu, amb l’aposta dels diferents bisbats per professionals «joves i preparats tècnicament amb un bagatge institucional important» que, des de la independència de cada bisbat, s’està implicant per consolidar una proposta amb elements comuns a tot el territori. Font va tancar la seva intervenció amb un record pel bisbe de Girona, Mons Francesc Pardo, traspassat ara fa uns mesos, i que ha estat «puntal imprescindible» perquè Catalonia Sacra tirés endavant.
En nom dels deu bisbats amb seu a Catalunya va intervenir la delegada del Bisbat d’Urgell, Clara Arbués, que va ressaltar el valor cultural del patrimoni present arreu del territori i la importància d’una bona gestió. La directora general del Patrimoni, Sònia Hernández que -conjuntament amb la directora general d’Afers Religiosos, Yvonne Griley, van ser els representants de la Generalitat de Catalunya- també va destacar el pes que el patrimoni cultural de l’Església té en el conjunt d’elements patrimonials del Principat i en l’objectiu de seguir sumant sinergies entre església i administració.
Els arquebisbes de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella i de Tarragona, Mons. Joan Planellas, van obrir i tancar l’acte, amb una reflexió sobre la importància del patrimoni i el seu paper per entendre el propi relat de l’Església i la fe.
Catalonia Sacra es va presentar públicament el 19 de juliol de 2012 en un acte a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona. Aquesta iniciativa del Secretariat Interdiocesà de Conservació i Promoció de l’Art Sagrat (SICPAS), que reuneix els delegats del patrimoni cultural de tots els bisbats, va néixer per donar a conèixer i facilitar l’accés a bona part del patrimoni arquitectònic i artístic vinculat a l’Església.
En aquests 10 anys, Catalonia Sacra ha organitzat una programació anual de més de 40 activitats; ha realitzat iniciatives en el camp de la formació per a guies, gestors patrimonials, agents turístics amb un curs propi itinerant pel territori; ha impulsat la “Xarxa CS”, amb un treball coordinat d’esglésies catalanes amb alt valor patrimonial per a millorar l’atenció al visitant i la gestió de l’espai; ha empès l’activitat turística amb la creació d’un catàleg d’activitats guiades al voltant del patrimoni; i ha dialogat amb diferents entitats culturals i administracions públiques per tal de posar, junts, el patrimoni cultural al servei de la societat.
