Escrit per Mn. Jaume Mayoral
Les vacances d’estiu dels nens i adolescents acaben de començar i per endavant tenen molts dies per fer activitats i omplir el temps lliure. Entre les possibles opcions, al nostre Bisbat s’ofereixen els campaments i colònies que s’organitzen des la Fundació Esplais Santa Maria de Núria i també des del moviment d’educació en el lleure que ofereix l’Escoltisme de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.
D’aquests darrers, dels escoltes, va tenir lloc a la Casa de Colònies de Bastanist (al Parc Natural del Cadí-Moixeró, als peus de la majestuosa serralada del Cadí), un dels primers torns de campaments del nostre Bisbat, l’Agrupament Escolta Ivarsenc d’Ivars d’Urgell.
Amb un torn que va tenir lloc del 25 de juny al 2 de juliol i que va aplegar gairebé un centenar de participants, entre nens, joves, intendents i cuineres, vinguts de molts poblets de la zona sud del nostre Bisbat, d’Ivars d’Urgell, poble on hi ha l’Agrupament, i de Vallverd d’Urgell, Barbens, La Fuliola, Ponts i d’altres. El grup de Caps volien aconseguir aquest objectiu, mitjançant un treball en l’educació en valors, en els hàbits i actituds, i en el despertar i l’acompanyar la dimensió més espiritual. Encara que la majoria d’activitats es feien per branques (diferents edats), el fil conductor era el mateix per a tots: uns dies per a créixer com a persones, des dels valors de l’escoltisme que fan de la Promesa Escolta el sentit formatiu i pedagògic més ple.
Moltes excursions tenien com a marc la zona prepirinenca del Cadí, unes excursions que van posar a prova la part física, però també la humana d’ajudar-se i fer-se costat; el cim es fa entre tots. No cal dir que el cansament i les dificultats estan ben presents, però pot més l’objectiu com a grup d’anar endavant, amb l’ajuda de tots, des dels més petits als més grans, ningú no pot fallar; tots són molt importants.
Tampoc la multitud de jocs, activitats, cançons,… Cal destacar els moments de reflexió on es podia deixar viure i compartir allò més íntim i espiritual de cadascun dels participants. I el sentit de gran família que va fer-se ben present entre tots els assistents, amb una lluita per deixar de costat la marginació, els prejudicis i altres actituds negatives que hi podien haver entre els participants i que ja venen d’una societat amb uns valors caducs. Podem dir que amb els dies semblaven una gran família.
Durant aquests dos propers mesos a nivell del nostre Bisbat hi haurà desenes d’activitats de campaments, colònies, casals i camps de treball, amb milers d’infants i centenars de monitors i altres col·laboradors que faran de la seva tasca gratuïta i desinteressada el millor referent per poder valorar el món dels joves. Un any més el Cau d’Ivars ha acomplert el seu objectiu, i és bo recordar que tenen també les seves dificultats i problemes, però no han estat un impediment per a fer una vegada més una bona feina adreçada als més joves de les nostres parròquies. Per a tots ells i elles, molts felicitats!
