El dijous 9 de juny, a les 20:30h, fou presentat al públic el recull de les ponències que van fer en el marc de la Càtedra de Pensament Cristià 2021, Montserrat Esquerda, Elena Postigo i Francesc Torralba. El llibre, editat per Editorial Pagès en català i en castellà, porta per títol “El poder de la biotecnologia”.
L’encarregat de fer la presentació del llibre fou el Dr. Joan Martínez Benazet, fins fa poc temps Ministre de Salut del Govern d’Andorra, i que ha ocupat diversos càrrecs d’índole política i de gestió tècnica. L’acte es va dur a terme la sala d’actes de l’església de Santa Maria del Fener, d’Andorra la Vella, presidit per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, i va comptar amb l’assistència del coordinador i Director de la Càtedra, Dr. Francesc Torralba, així de nombrosa assistència de públic.
L’acte s’inicia amb la presentació de l’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries, i amb les paraules de benvinguda de Mons. Joan-Enric Vives, que també va introduir al públic assistent al Dr. Martínez Benazet, al que va agrair de manera pública el seu treball com a ministre durant la pandèmia.
Per la seva banda, el Dr. Martínez Benazet va elogiar el contingut del llibre, assenyalant que havia resultat molt enriquidor en la seva vessant professional i també personal i humana. Considerà que aquesta temàtica encetada i mostrada per la Càtedra afecta a tothom i que és molt encertat tractar-la en aquest moment, en el que el creixement tecnològic és exponencial. Va coincidir i defensar el que assenyalen els ponents en el llibre: la necessitat de posar l’ésser humà en el centre i la seva dignitat, assenyalant que durant la pandèmia, la població andorrana va ser exemplar posant la cura dels altres com a motiu de relació en un temps difícil. També va defensar que en el context que s’està produint ens ha de de fer enforcar que tota acció política, econòmica i social ha de tenir la dignitat de la persona en el seu punt de mira, i que cal defensar que els avenços tecnològics s’han de posar al servei de la humanitat.
Va remarcar alguns punts de les ponències: pel que fa a la de la Dra. Esquerda recordà precisament que hem arribat a una situació en què ens fa més por el patiment que la mort: no volem viure més, sinó viure millor. En poc més de cent anys, hem passat de viure una vida curta amb una mort ràpida a viure una vida llarga, amb una mort lenta que ens fa por. I és precisament quan poden intervenir en el final de la vida quan sorgeixen les qüestions ètiques. En aquest sentit, parlà del dol que sentia quan, durant el confinament, molta gent va patir aïllament, sobretot en els moments del final de la vida; ja que ell ha viscut la mort de prop de manera professional i personal.
De la ponència de la Dra. Elena Postigo, Directora de l’Institut de Bioètica de la Universitat Francisco de Vitoria, a Madrid, valora molt el plantejament que fa en les seves aportacions sobre dels desafiaments científics emergents: és palès que durant el present segle els coneixements tecnològics han experimentat un creixement exponencial, amb múltiples implicacions sobre la vida humana, la qual cosa hauria de comportar un augment en paral·lel de la responsabilitat ètica. No tot és la tecnologia, va dir Martinez Benazet, sinó que hi ha d’altres aspectes que hem de tenir en compte i que milloren la nostra relació i la nostra malaltia i /o mort. Va apuntar la importància del retorn del metge de capçalera, en aquest sentit de proximitat amb les persones. També d’altre banda, i ja parlant del tecnocentrisme, del que parla Torralba en el llibre, va reconèixer que s’ha dirigit el país cap a la biotecnologia i la ciència, amb la incorporació de l’establiment al Principat d’un laboratori de l’empresa Grífols, assegurant que serà molt bo tenir a prop els avenços que en matèria de malalties immunològiques i càncer pugui fer aquest laboratori, i apuntant que havia estat molt important tenir l’informe que Federico de Montalvo, professor de bioètica de Comillas, havia fet al respecte.
