El dissabte 14 de maig, el poble d’Enviny s’omplí de gom a gom en l’homenatge a Mn. Joan Escales i Barbal. Fill de Casa Pey, d’Enviny mateix, en Joan va estudiar magisteri, psicologia i dos cops teologia, una al bisbat d’Urgell i l’altra a Barcelona, després del Concili. Fa les Amèriques i, a banda d’aires de renovació i obertura, portà a terme la vocació d’acompanyar persones i famílies i en això s’hi dedicà en cos i ànima tota la seva vida. La seva personalitat també va beure d’espiritualitats ben diverses, des de la descoberta del Japó i l’Índia, o els viatges al Brasil, celebrant vida i taula vora del bisbe Pere Casaldàliga.
Després de fer servei en unes quantes parròquies, els darrers 25 anys va tornar a les arrels, a Enviny mateix, on convertí la rectoria en un monestir de muntanya batejat com Eutopia, bon lloc. I en aquest bon lloc, a redós del qui anomenaven “desperta somnis”, hi ha passat molta i molta gent. Infants i joves, fent estades de colònies al Pallars, matrimonis, persones en pelegrinatge personal de sentit… També des d’Eutopia, Mn. Joan va publicar molt, moltíssim.
Va morir el 4 de març del 2020, vigílies de l’esclat de la pandèmia. I en aquests mesos de desconcert, tot enyorant-lo, s’ha cuit a poc a poc el llibre “Eutopia. El llegat de Joan Escales”, publicat per Bubble Books i presentat en la jornada d’homenatge i agraïment celebrada a Enviny.
Un centenar llarg de persones corpreses al llarg de la vida per la personalitat forta del Joan, arribades d’arreu de la geografia catalana, van iniciar el dissabte compartint l’eucaristia a l’església del poble. Després es va presentar la publicació a l’espai de la Glòria, les golfes de la casa convertides en un excel·lent mirador pel mateix Mn. Joan, i es va dedicar un torn obert a recordar i valorar la figura d’aquest personatge, referent per a molts, i que no deixava ningú indiferent. La festa va seguir entorn de la taula, on van ressonar més anècdotes i records.
Avançat en els seus temps, Mn. Joan creia en una Església senzilla, propera, amb protagonisme dels laics, com a cristians conscients que havien de llegir, entendre i practicar l’Evangeli de la vida. Com a bon psicòleg, provocava els veïns, amics, familiars i fidels, a partir de preguntar i repreguntar, perquè cadascú trobés sentit a la vida, mirant cap endins i observant atentament cap enfora. Enamorat del seu Pallars, vivia en consciència plena, en harmonia amb la natura i absoluta llibertat. I amb l’exemple ens emmirallava a fer-ho. Trobar-se amb ell era borrufa que ajudava a desgranar el gra de la palla.
Aquest ‘aplec d’Enviny ha esdevingut acció de gràcies per aquest llarg i ric acompanyament. Hem baixat de la muntanya, també, amb la convicció que Eutopia ha de continuar provocant i il·luminant, perquè necessitem recers de creixement personal per a viure, com Mn. Joan Escales, amb autenticitat.
