Amb aquest lema, “Deixa la teva petjada, sigues testimoni”, els Delegats de Pastoral Vocacional de les Diòcesis espanyoles i de les Congregacions religioses, així com dels qui treballen per les Vocacions missioneres, ens inviten a celebrar amb interès i pregària confiada la 59ª Jornada mundial de Pregària per les Vocacions, unida a la Jornada de les Vocacions natives. El lema fa referència a fer camí en la vida “deixant petjada”, amb un objectiu discernit i acollit, ja que estem celebrant un Any Sant, i hi haurà una Trobada europea de joves el proper estiu a Compostel·la. Fem nostre aquest lema. Necessitem que els joves s’animin a fer camí, a recercar objectius grans per a les seves vides, amb ideals que facin sortir de l’ensopiment. Que acullin la crida de Déu sense fer-se els sords. Cada persona que ve al món porta en ell una vocació, una missió. El Papa Francesc diu més: ell és una missió. Per això confiem en la Verge Maria, la que va respondre amb promptitud a la crida de l’àngel i s’oferí a ser cooperadora de la voluntat i els designis de Déu.
Fa un any el Cardenal arquebisbe de Rabat, Cristóbal López recordava als responsables de la crida vocacional que “és important posar la persona al centre del discerniment vocacional, atès que tots hem estat cridats per Déu a l’existència i tots som vocacionats. La pastoral vocacional no ha d’estar centrada en la recerca de persones per mantenir les obres, sinó en desenvolupar una cultura vocacional capil·lar, que ens ajudi a descobrir la vida com a vocació.” Podríem dir també a descobrir que hem de deixar la nostra petjada en la història que ens toca de viure, a no deixar el món igual o pitjor del que l’hem trobat, i a oferir-se per “ser testimoni” del que hem experimentat de vida, de felicitat i de gràcia salvadora en Jesús de Natzaret. Ell pot i vol omplir de sentit les nostres existències. El seu amor fa feliç. Es tracta de proclamar-ho i d’ajudar a discernir el camí de la resposta de cada persona. El Papa Francesc als joves a Cracòvia el 2017 els deia: “Jesús et crida a deixar la teva petjada en la vida. Una petjada que marqui la teva història i la de tants altres”. L’amor rebut cal compartir-lo amb els altres, donant la vida. Jesús ho diu: “Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics” (Jo 15,13).
I el lema invita també a “ser testimonis”. Tots estem cridats a donar la vida de manera complementària, sigui formant una família i en el treball, sigui en el sacerdoci o en una especial consagració religiosa o laïcal, o en les missions envers els qui encara no coneixen Crist. Un bon discerniment li ha de permetre al jove deixeble ser testimoni de Jesús “el Testimoni fidel” (Apoc 1,5). També cal adonar-se que l’Església a Europa es farà més petita, perdrà molts privilegis, serà més humil i autèntica i trobarà energia per allò que és essencial. Serà més espiritual, més pobra i menys política: serà una Església dels petits, deia recentment a Malta el Papa Francesc. Però queda oberta la qüestió de les vocacions. I hi ha menys joves a Europa. El risc és cedir a ser menys exigents i cercar vocacions sense un adequat discerniment. Europa ha envellit, sí, i hem d’acostumar-nos-hi; però ho hem de fer de forma creativa, per assumir per a les vocacions les grans qualitats de la humilitat, el servei i l’autenticitat. Demanem-ho posant l’esperança en l’Esperit del Crist Ressuscitat, el nostre Bon Pastor.
