L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, va participar a la Processó de Divendres Sant pels carrers de La Seu darrere el pas principal del Crist de la Sang, el vespre del Divendres Sant 15 d’abril.
Aquesta Setmana Santa, la Parròquia de St. Ot de La Seu d’Urgell recupera la celebració de la Processó de Divendres Sant, després que els darrers dos anys no es va poder realitzar a causa de la pandèmia. Així, els principals carrers del centre històric de la capital alturgellenca van ser novament l’escenari d’aquesta manifestació popular de fe que s’ha consolidat com la més important de tot el Pirineu i una de les més rellevants de tot Catalunya i que data de l’any 1.603.
A l’acte hi van participar la Corporació Municipal encapçalada per l’Alcalde de la ciutat de La Seu d’Urgell, Il·lm. Sr. Francesc Viaplana.
Els passos
La processó compta amb 10 passos, alguns de llarga tradició i altres incorporats més recentment a la manifestació religiosa.
Per ordre de desfilada dels passos, s’han de citar els Armats i els Hebreus, que representen la cohort romana i que es van incorporar a la processó a finals del segle XIX o a principis del XX; l’Oració de Jesús a l’hort de Getsemaní, a càrrec de l’agrupació de pagesos i del qual se’n té constància des de l’any 1661; el bes de Judes, confiat al gremi dels comerciants des de l’any 1947; Flagel·lació, a càrrec del gremi de la pell i Unió de Botiguers; Jesús és condemnat a mort, un dels més recents, a càrrec de la Germandat de Sant Sebastià; Natzarè, datat de l’any 1947 i conduït per alumnes i exalumnes del col·legi de la Salle; el Crist de l’agonia; el Crist de la preciosíssima Sang, a càrrec de la Congregació de la Sang, fundada l’any 1603 i que esdevé la primera dada històrica de la processó; la Pietat, pas confiat antigament al gremi de constructors i avui als estudiants universitaris; Sant Sepulcre, del qual antigament n’eren portadors els confrares-cavallers del Sant Sepulcre, i que enguany s’ha restaurat la plataforma; i la Dolorosa, a càrrec de la Confraria dels Dolors -de la qual es té constància des de 1725- i l’Associació de Dones i Confraresses de l’Alt Urgell.
Molts fidels acompanyen els passos amb un silenci i llum i molts malalts o persones que no poden caminar s’atansen des dels seus balcons a saludar el pas de les imatges amb profunda fe i veneració.
