El Papa Francesc amb la Carta apostòlica Antiquum ministerium (10.5.2021), ha instituït el ministeri laïcal del Catequista i orienta cap al futur els ministeris que fins ara eren només de lector i d’acòlit, sense fer distincions entre homes i dones. Recentment (3.12.2021), es va publicar una Carta de la Congregació per al Culte diví, que acompanyava l’edició del Ritu d’institució de Catequistes, amb notes explicatives sobre el ministeri del Catequista, els requisits necessaris per a rebre’l i la celebració de la institució. El ministeri del catequista és un servei estable que es presta a l’Església local segons les necessitats pastorals identificades pel Bisbe, i realitzat de manera laïcal, com ho exigeix la naturalesa mateixa del ministeri. Té com a fonament la condició comuna de ser batejats i el sacerdoci reial rebut en el sagrament del Baptisme. Té estabilitat i no pot ser repetit. No obstant això, l’exercici del ministeri pot i ha de ser regulat pel que fa a la durada, als contingut i a les modalitats.
Els catequistes, pel Baptisme, estan cridats a ser coresponsables en l’Església local per a l’anunci i la transmissió de la fe. «Catequitzar és, en certa manera, dur algú a escrutar aquest Misteri en tota la seva dimensió […] Es tracta de procurar comprendre el significat dels gestos i de les paraules de Crist, els signes realitzats per Ell mateix […] En aquest sentit, la finalitat definitiva de la catequesi és posar algú no només en contacte sinó en comunió, en intimitat, amb Jesucrist» (Joan Pau II Catech. tradendae, 5). I no serà el mateix un catequista en terres de missió que un que treballi en les Esglésies d’antiga tradició. No tots els «catequistes» han de ser instituïts, ja que aquest ministeri té «un fort valor vocacional, que requereix el degut discerniment per part del Bisbe» (AM n. 8). Per contra, és absolutament convenient que tots ells rebin, a l’inici de l’any catequètic, una benedicció o un mandat eclesial públic amb què se’ls confia aquesta funció. Ja que són veu de la Paraula, i a prop dels Lectors.
Poden ser elegits ministres catequistes entre els que realitzen de manera més específica el servei del primer anunci de la fe o en la fase del precatecumenat, quan col·laboren amb els pastors, els padrins i els diaques, per trobar les maneres més coherents del primer anunci de l’Evangeli, sensibilitzant envers la fe i la conversió. Podran guiar la pregària comunitària, especialment la litúrgia dominical en absència del prevere o diaca; l’assistència als malalts; la guia de les celebracions exequials; la formació d’altres catequistes; la coordinació d’iniciatives pastorals; la promoció humana; l’ajuda als pobres; el foment de les relacions entre la comunitat i els ministres ordenats. Aquesta amplitud i varietat de funcions no ens ha de sorprendre: l’exercici d’aquest ministeri laïcal expressa plenament les conseqüències de ser batejat i, en la situació particular de la presència inestable de ministres ordenats, és participació en la seva acció pastoral. Això és el que afirma el Dret Canònic (cànon 517 §2), quan preveu la possibilitat d’encomanar a una persona que no té el caràcter sacerdotal una participació en l’exercici de la cura pastoral d’una parròquia, sempre sota la moderació d’un prevere. Cal que tots ens formem perquè, en endavant, no vegem en el Catequista un substitut del prevere o del diaca, sinó un fidel laic que viu el seu baptisme en fecunda col·laboració i coresponsabilitat amb els ministres ordenats, per tal que la seva atenció pastoral arribi a tothom.
