Som dins la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, una bella i centenària tradició de pregar tots els cristians de les diferents confessions i ritus, per “adorar i acollir”, units, el Senyor Jesucrist. El Consell d’Esglésies de l’Orient Mitjà, amb seu a Beirut (Líban), ha estat en aquesta ocasió el grup encarregat de la redacció dels textos per a aquesta Setmana de Pregària per la Unitat 2022. Van triar el lema: “Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo” (Mt 2,2). Més que mai, en aquests temps difícils de pandèmia mundial, necessitem una llum que brilli en les tenebres, i aquesta llum que proclamem els cristians s’ha manifestat ja en Jesucrist: “El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum” (Is 9,1), proclamàvem la nit de Nadal.
Amb més de 100 anys d’història, aquesta celebració anual aplega les comunitats cristianes de tot el món. Evocant la pregària de Jesús pels seus deixebles, “que tots siguin u; […] perquè el món cregui” (Jo 17,21), els cristians ens reunim aquests dies –ni que sigui virtualment- per pregar per la nostra unitat. Entre els dies 18 al 25 de gener, a tot el món, s’organitzen intercanvis de predicacions o de celebracions i cultes ecumènics especials, i ens reunim per pregar com a manera d’expressar i afirmar la nostra vocació comuna de viure enfortint la comunió cristiana i la reconciliació de la nostra família humana.
La moderadora del Comitè Central del Consell Mundial de les Esglésies, Dra. Agnes Abuom, anglicana, afirma que els cristians i cristianes, i les Esglésies, estem cridats a superar la separació per tal d’assolir la plena comunió visible en la fe, la vida, la missió i el testimoniatge. “Aquesta és la vocació principal del Consell Mundial de les Esglésies”, afirma, “però aquesta visió i aquesta vocació no es poden realitzar si no ens unim per pregar per a això”. Així mateix, Sa Beatitud l’Arquebisbe ortodox Anastàsios, d’Albània, diu que el testimoni comú és molt important: “És obvi que no n’hi ha prou de rebre i beneficiar-se de les benediccions i els dons divins. Sens dubte, també tenim l’obligació de compartir la veritat i l’amor divins amb els altres”. I el cardenal Kurt Koch, President del Pontifici Consell per a la Promoció de la Unitat dels Cristians, tenint present que Jesús és l’arrel i el fonament de totes les Esglésies i de les diferents tradicions cristianes, aporta que “l’oració és un aspecte vital per a un ecumenisme fructífer […] Les nostres relacions ecumèniques indiquen els camins que poden portar a l’acostament, la coexistència pacífica, la cooperació i la fraternitat entre totes les persones”.
L’actitud sinodal d’escoltar-nos més i millor, d’escoltar-nos tots, també entre les diverses confessions cristianes, serà essencial per a assolir la unitat. Tots hem de fer camí de coneixement i d’amor mutu, de respecte, de no litigar, estimant la tradició del germà… Falta molt per guarir ferides i reconciliar-nos de debò, però coneixem el mandat del mateix Senyor: “Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres. Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus” (Jo 13,34-35).
