Cada any, aquests dies de gener sempre peregrino a Terra Santa amb la “Coordinadora dels Bisbes en favor dels Cristians de Terra Santa”, però la pandèmia ho ha tornat a impedir. Amb tot, l’objectiu no ha cessat. Així com les autoritats de l’Església de Jerusalem li van demanar a St. Pau “que no s’oblidés dels seus pobres”, i ell confessa que així ho ha fet (cf. Ga 2,10; Ac 11,29-30), així els cristians d’Occident i d’arreu del món hem de tenir una predilecció pels nostres germans de Terra Santa que mantenen la seva presència de lloança i de sofrença, enmig de l’assetjament de molts dels seus veïns i conciutadans, i hem de trobar instruments que els proporcionin solidaritat efectiva.
Per als cristians de Terra Santa, com per a la resta del món, els anys 2020 i 2021 han estat anys de sofrença. L’aïllament, la pèrdua de feina per la manca de pelegrins i les dificultats per a viure amb dignitat enmig de situacions violentes, especialment doloroses a Gaza i a Jerusalem, fan urgent el nostre ajut. “No podem renunciar a cuidar els Llocs Sants que són una prova concreta del misteri de l’encarnació del Fill de Déu i de l’ofrena de la seva vida per nosaltres i per la nostra salvació” (Cardenal L. Sandri).
En un Missatge del 13 de desembre passat, els Patriarques i els Caps de les Esglésies presents a la ciutat santa de Jerusalem acaben de dir: “A tota la Terra Santa, els cristians s’han convertit en l’objectiu d’atacs freqüents i sostinguts per part de grups radicals marginals. Des de l’any 2012 hi ha hagut innombrables incidents d’agressions físiques i verbals contra sacerdots i altres clergues, atacs a esglésies cristianes, amb llocs sants vandalitzats i profanats regularment, i intimidació contínua envers els cristians locals, que simplement busquen celebrar el culte lliurement i dur la seva vida diària. Aquestes tàctiques estan essent utilitzades per grups radicals en un intent sistemàtic d’expulsar la comunitat cristiana de Jerusalem i d’altres parts de Terra Santa.”
Si bé reconeixen l’esforç de les Autoritats i les determinacions legals en vigor, denuncien “que aquest compromís nacional és traït pel fracàs dels polítics locals, funcionaris i agències d’aplicació de la llei per frenar les activitats dels grups radicals”, els quals “continuen adquirint propietats estratègiques al Barri Cristià, amb l’objectiu de disminuir la presència cristiana, sovint utilitzant tractes de sota mà i tàctiques d’intimidació per desallotjar els residents de les seves cases, disminuint dràsticament la presència cristiana i interrompent encara més les rutes històriques de pelegrinatge entre Betlem i Jerusalem. La peregrinació cristiana, a més de ser un dret de tots els cristians del món, aporta grans beneficis a l’economia i a la societat d’Israel.”
D’acord amb el compromís declarat de protegir la llibertat religiosa per part de les autoritats polítiques locals d’Israel, Palestina i Jordània, demanen “que es faci front als reptes que els grups radicals presenten a Jerusalem tant a la comunitat cristiana com a l’estat de dret, per tal que cap ciutadà o institució no hagi de viure sota l’amenaça de violència o intimidació. I que s’iniciï el diàleg per la creació d’una zona cultural i patrimonial cristiana especial, per salvaguardar la integritat del barri cristià de la Ciutat Vella de Jerusalem i garantir el seu caràcter i el seu patrimoni únics”.
