¿I si fos possible recomençar? Refer els camins equivocats i tornar a néixer? I si això que ens sembla impossible als homes, fos possible per a Déu? Arriba el temps de l’Advent! El temps de l’esperança! La fràgil i petita virtut que reneix cada matí i ens manté vius, joiosos i en vetlla.
El Senyor que va venir humil i pobre en el pessebre de Betlem, el Senyor que tornarà gloriós a judicar els vius i els morts i a inaugurar el seu Regne de glòria, aquest mateix Senyor, ara vol arribar al teu cor, a la teva vida, i canviar-la. I vol fer-te testimoni d’aquesta vinguda amb les teves pobres paraules i el teu esquifit poder. Però és que Ell tot ho pot! ¿T’ho creus això?
Ve el Senyor! Obrim-li les portes de bat a bat, ja que ens regala la primavera de la seva salvació. Tu pots canviar, i ser tot un altre. Fia’t d’Ell i deixa’l entrar dins les teves estances secretes, la teva consciència, i no li amaguis res. “Encomana al Senyor els teus camins, confia en Ell, deixa’l fer” (Salm 37,5) , Ell ja et coneix i et vol perdonar… Trobaràs el camí de la felicitat més autèntica, la que calma la set d’amor infinit i veritable que hi ha en tu, en cada persona, en tots…
M’agrada viure i predicar que l’Advent és aquest gran temps de l’esperança, el temps de recomençar. No està ja tot dit i fet en les nostres vides. I encara menys en temps de pandèmia… No hem de sentir l’esclavatge d’haver de ser com érem o com els altres creuen que som… Podem ser, amb l’ajuda del Senyor, tal com Ell ens ha volgut i ens vol: fills seus!. Podem millorar, canviar, convertir-nos, recomençar… perquè la Llum arriba, i qui la rep quedarà totalment il·luminat. Deixa-la penetrar en tu i irradia-la als qui t’envolten. Comença a creure i a caminar en la direcció del que esperes. Això és l’esperança.
El Crist ve per quedar-se a compartir les nostres vides. Cada Eucaristia és la seva vinguda humil i plena de la Vida i l’Amor que tot ho transformen. Per això cada Eucaristia ens fa el do de l’esperança, ens renova el do de l’Esperit Sant i ens envia, units en un sol Cos, amb una missió renovada. I és que jo, tu, tots, “som una missió”, diu el Papa Francesc.
Tot preparant el Nadal, el profeta Isaïes ens fa escoltar les grans profecies del que Déu pot fer si el deixem actuar i l’acollim amb cor d’infants renascuts. Joan el Baptista ens recorda que cal obrir rutes enmig dels deserts de les existències grises i perdudes, febles i vulnerables, que portem, perquè Déu pugui arribar a tots, especialment als més destrossats i empobrits. I sobretot la Verge Maria, amb el seu humil espòs St. Josep, ens indiquen que només els nets de cor veuran Déu, i ens animen a donar-li-ho tot, sense condicions, a aquest Infant Diví que ens serà regalat de nou per Nadal. Siguem persones d’esperança i sembrem la confiança i la tendresa entorn nostre. En el món que ens toca de viure, aquesta és la gran aportació dels cristians: una esperança plena d’amor a Jesús. Joiós Advent!
