El Papa Francesc ha volgut que enguany celebréssim per primera vegada en la diada dels avis de Jesús, Joaquim i Anna el 26 de juliol, una Iª Jornada Mundial dels Avis i de la Gent gran, amb el lema «Jo soc amb tu dia rere dia» (cf. Mt 28,20) remarcant aquella promesa que el Senyor va fer als seus deixebles i que avui aplica als estimats avis i àvies. Tota l’Església ha de ser propera i preocupar-se més per la gent gran, estimant-los i no deixant-los sols.
En el seu Missatge el Sant Pare comenta que la pandèmia ha estat una tempesta inesperada i violenta, una dura prova que ha colpejat la vida de tots, però ha reservat un tracte més dur a la gent gran. Molts han emmalaltit, han marxat o han vist com s’apagava la vida dels seus cònjuges o dels seus éssers estimats. Molts, aïllats, han patit la solitud durant un llarg temps. El Senyor coneix cadascun dels seus sofriments i la seva solitud no li és indiferent. Quan tot sembla fosc, el Senyor segueix consolant la gent gran. El sentit d’aquesta Jornada mundial és que “cada avi, cada ancià, -sobretot els qui estan més sols- rebi la visita d’un àngel!”, diu el Papa Francesc. A vegades tindrà el rostre dels néts, altres vegades el rostre de familiars, d’amics de tota la vida o de persones que han conegut durant aquesta pandèmia. Hem après a comprendre que en són d’importants les abraçades i les visites per a cada persona gran, i que n’és de trist que en alguns llocs això encara no sigui possible!
El Papa recomana llegir una pàgina de l’Evangeli cada dia, pregar amb els Salms, llegir els Profetes perquè ens commogui la fidelitat del Senyor. L’Escriptura també ens ajudarà a comprendre el que el Senyor ens demana avui per a la nostra vida. Perquè envia obrers a la seva vinya a totes les hores del dia (cf. Mt 20,1-16), i a cada etapa de la vida. Ell és sempre a prop nostre –sempre- amb noves invitacions, amb noves paraules, amb el seu consol. Sempre està a prop nostre; és etern i mai no es jubila.
Jesús al final de l’Evangeli envia els Apòstols, «Aneu a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món» (Mt 28,19-20). Aquestes paraules també avui es dirigeixen als ancians perquè comprenguin millor la seva vocació de custodiar les arrels, transmetre la fe als joves i tenir cura dels petits. Entre els diversos pilars que hauran de sostenir aquesta nova construcció n’hi ha tres que els ancians, millor que d’altres, poden ajudar a col·locar: els somnis, la memòria i la pregària. La proximitat del Senyor donarà la força per emprendre un nou camí fins i tot als ancians més fràgils, pels camins dels somnis, de la memòria i de la pregària. És necessari seguir somniant: en els nostres somnis de justícia, de pau i de solidaritat hi ha la possibilitat que els joves tinguin noves visions, i junts puguem construir el futur. «La pregària dels ancians pot protegir el món, ajudant-lo de manera tal vegada més incisiva que la sol·licitud de molts» deia el Papa Benet XVI. Mentre travessem, tots en la mateixa barca, el mar tempestuós de la pandèmia, la intercessió pel món i per l’Església no és en va, sinó que indica a tots la serena confiança d’un lloc d’arribada.
