Celebrem la festa del gran apòstol, fill del tro, Sant Jaume, germà de Joan, i que segons la tradició evangelitzà els extrems occidentals de la terra llavors coneguda. Potser treballades i acolorides per la llegenda, però tots els pobles i les comunitats necessitem “tradicions” que ens ajudin a ser el que som. El sepulcre de St. Jaume, que segons la tradició és a Compostel·la de Galícia, continua atraient milions de pelegrins. Aquest 2021 és Any Sant, que el Papa Francesc ha permès que es prolongui tot el 2022, a causa de la pandèmia. Molts hi van cercant el perdó, la conversió, l’espiritualitat que el món de cada dia i de ras de terra no els acaba d’oferir. L’apòstol Sant Jaume fou un dels amics íntims del Senyor, cridat als inicis de la seva predicació, i fou testimoni dels grans signes de Jesús. El veié transfigurat a la muntanya del Tabor, i després de la Resurrecció l’anuncià amb coratge i donà la vida per Crist, ple de zel i de generositat.
La Diòcesi d’Urgell fou lloc de pas cap al seu sepulcre a Compostel·la. Un dels camins entrava per la Cerdanya i passava per La Seu d’Urgell, com ho testimonia l’antic hospital de pelegrins, al carrer dels Canonges, amb les petxines de la Casa Roger del segle XIV. I a Ponts hi ha ben senyalitzat el tram del Camí de Sant Jaume anomenat “camí del Segre”. Així mateix, a Lleida es manté viva la tradició que el pelegrí Sant Jaume va ser ajudat en la seva missió per un àngel que li va treure una punxa que tenia clavada al peu, i els infants hi acuden amb els fanalets per treure totes les espines que se’ns incrusten al llarg del camí de la vida… També és coneguda la tradició que hauria estat a Saragossa on l’apòstol fou encoratjat per la Mare de Déu en moments de defallença apostòlica. Maria sempre està a prop dels apòstols i els evangelitzadors per enfortir-los quan defalleixen.
L’Esperit Sant, que davallà com un foc sobre l’apòstol Jaume, sobre els Dotze i la Verge Maria reunits al Cenacle, ens empeny ara a sortir vers el nostre món per transformar-lo segons els criteris del Regne de Déu. Pel baptisme hem estat fets testimonis de Jesús. Humils, pobres, amb mitjans escassos, amb dificultats diferents a cada època de la història… és cert. Però amb una força nova, que ve de Déu i que tot ho pot. És l’Esperit Sant qui continua transformant pobres homes i dones, fent-los testimonis creïbles de Jesucrist i del seu Evangeli. I el signe és el camí eclesial que anem fent entre tots.
Ni que sigui només espiritualment, fem-nos també pelegrins de fe, i peregrinem avui fins a Compostel·la en aquest Any Sant, per rebre gràcia i misericòrdia. El fenomen del camí de Sant Jaume s’ha revelat sorprenent i il·luminador del misteri de la persona, i de la seva recerca religiosa. Tot cristià és sempre un pelegrí, fins que arribarà a la meta, que és la Casa del Pare. Cerquem, doncs, sense cansar-nos ni defallir. No ens deixem vèncer per la por. Perseverem en el camí de la fe emprès, sabent que Jesús camina amb nosaltres i ens guia. Ell mateix s’ha fet camí. Ell mateix guia els caminants.
