Sempre al juny, ens encomanem a la misericòrdia amorosa de Jesucrist, en la seva imatge del Sagrat Cor de Jesús, font de la nostra confiança. Al Bisbat d’Urgell, aquesta imatge ens acull quan entrem al Principat d’Andorra per la frontera espanyola, i també està al cim del Castellot d’Artesa de Segre, entre d’altres llocs. Omplim de sentit l’oració jaculatòria tan tradicional “Sagrat Cor de Jesús, en Vós confio!” per proclamar el nostre amor i viure en la confiança que dóna sentit a tota la nostra vida.
Del Cor Sagrat de Jesús, símbol particularment expressiu de l’amor diví, travessat per la llança d’un soldat (cf. Jo 19,33-34), brollen dons abundants per a la vida del món: “Jo he vingut perquè tinguin vida i en tinguin a desdir” (Jo 10,10), que el Papa Pius XIIè. recordava en la seva encíclica “Haurietis acquas” de 1956 sobre el Culte al Sagrat Cor: la vida del Crist, l’Esperit Sant, l’Eucaristia i el sacerdoci, l’Església, la seva Mare Maria, i la seva oració incessant per nosaltres (cf. nn. 36-44).
En l’any en què s’escauen els 175 anys del naixement del qui fou “home d‘eternitat”, gran bisbe de Vic i patriarca espiritual de Catalunya, el venerable Dr. Josep Torras i Bages (1846-1916), en procés de beatificació, recordem-nos que molts catalans preguem el Mes del Sagrat Cor amb les devotes paraules de la seva Consagració al Sagrat Cor de Jesús:
“Sóc vostre, oh Bon Jesús, perquè sou el meu Creador, perquè des de tota l’eternitat m’heu portat dins la vostra intel·ligència com una criatura és portada per la mare; sóc vostre perquè m’heu rescatat del poder del dimoni i m’heu comprat amb el preu de vostra preciosíssima Sang; sóc vostre com el fill és del pare, com la sarment és del cep, com el fruit és de l’arbre, ja que de la vostra Creu som fruit tots els cristians: i encara que mil vegades m’he rebel·lat contra Vós, el vostre Cor dolcíssim mai no ha deixat d’estimar-me; heu vessat per mi doloroses llàgrimes en els dies de la meva prevaricació, i mogut pel vostre Cor amantíssim no heu parat fins a fer-me tornar a la gràcia.
Oh Cor que tant m’heu estimat! Oh Cor que tantes vegades he entristit i omplert d’amargura! A vós em consagro i prometo mil vegades de no donar-vos d’aquí endavant cap motiu d’aflicció: ans al contrari, recordant-me de les ocasions passades en què us he omplert d’amargor, proposo d’aquí endavant, estimar-vos pels que no us estimen, honrar-vos pels qui us menyspreen, propagar la vostra glòria per a satisfer les amargures que al vostre Cor causen aquells qui, estan obligats a expandir-la, o us miren amb la major indiferència.
Proposo emprar tot el meu cor a estimar-vos, i voldria tenir mil cors per estimar-vos més encara; vull que des d’ara la meva ànima sigui un sagrari vostre, tancat a tota vana passió humana, un lloc de repòs per a Vós, una viva imatge del vostre Cor: de manera que, dedicant-se durant tota la vida a estimar-vos, l’últim pensament que faci a l’hora de la mort sigui un acte d’amor a vós, oh Jesús dolcíssim, que voleu glorificar la meva ànima per tota l’eternitat. Amén.”
Portem a la vida el fons d’aquestes paraules de consagració, oferint-nos del tot al Senyor. Sagrat Cor de Jesús, en Vós confio!