En imposar-nos la Cendra a l’inici de la Quaresma, la litúrgia ens va recordar les paraules nuclears de la predicació de Jesús: “Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli” (Mc 1,14). Mentre acollíem un signe de la fragilitat de la nostra vida i de la fugacitat de les coses materials, la cendra, se’ns proposava fer una autèntica conversió, tornar a Déu amb tota l’ànima i totes les forces, i alhora creure i sortir a anunciar l’Evangeli, la bona notícia que el perdó se’ns ha donat en el Crist, que hem estat recreats de nou i que podem viure com a fills de Déu i com a germans els uns dels altres.
En el camí vers la Pasqua, aquestes dues realitats, convertir-nos i creure en l’Evangeli, tenen una unitat indestriable, formen com una gran i única actitud de seguiment autèntic del Crist. La veritable conversió a Déu consisteix a acollir plenament la Bona Nova de Jesús, com la llum que deixem que il·lumini tots els racons de la nostra vida, i al mateix temps, per la força de Déu, esdevenir testimonis i missatgers d’aquesta Bona Notícia per als altres, és a dir, evangelitzadors creïbles, generosos i plens d’amor. És el nucli de la nova evangelització a què estem especialment compromesos en aquest temps de pandèmia i d’”eclipsi de Déu”, donada la feblesa de la fe i de l’esperança que trobem en nosaltres, potser, i entre molts dels nostres contemporanis.
Recollint un text del bisbe Pere Casaldàliga, missioner a Sâo Félix do Araguaia, al Brasil, poeta de la Bona Nova traspassat el 8 d’agost de l’any 2020, us proposo unes actituds per a viure l’evangelització que recullen i uneixen les dues actituds, conversió i fe anunciadora:
- Saber acollir l’Evangeli que ens ve a trobar i deixar-se convertir per ell.
- No fer ombra a l’Evangeli, ni amb la nostra cultura, ni amb el nostre protagonisme, ni amb la nostra por.
- Practicar, celebrar i anunciar l’Evangeli en comunitat eclesial.
- Viure l’Evangeli amb tota la veritat; ser testimonis, companys del Crist, el Testimoni Fidel, i companys de tants bons testimonis, germans nostres.
- Com volia Jesús, escampar la Bona Nova feta sal, ferment, llum, llavor, en cada societat, en cada persona, en cada lluita, en cada esperança.
- Recordar sempre que Jesucrist és un Evangeli més gran que l’Evangeli escrit; i entregar l’Evangeli com qui fa un delicat petó de part de Déu.
- No oblidar mai que l’Evangeli porta a dins la creu.
- Fer, com Jesús, que l’Evangeli sigui dels pobres i els petits, perquè arribi a tothom.
- Pregar l’Evangeli. Callar l’Evangeli en el silenci de la gratuïtat i del despullament. Fer néixer Evangeli amb la profecia dels gestos.
- Convocar tothom entorn de l’Evangeli i fer molts deixebles per a Jesús.
- Cridar l’Evangeli com l’únic veritable Nou Ordre Mundial que pot fer-nos, a tots, germans i germanes en un sol Món Humà.
- Saber esperar amb paciència pasqual la Bona Nova definitiva d’Aquell qui “és a la porta i truca” (Ap 3,20).
