En el diumenge penúltim de l’any litúrgic el Papa Francesc ha volgut que celebréssim la Jornada mundial dels pobres, i ha enviat un Missatge que titula: “Allargar la mà al pobre” inspirant-se en el Siràcida 7,32. Reclama que tots els cristians del món girem els ulls i allarguem la mà, és a dir, ens fem encara més germans, envers tots aquells que menys tenen i que menys han rebut, sovint a causa del pecat dels poderosos i la indiferència de molts.
“La pobresa sempre assumeix rostres diferents –diu el Papa- que requereixen una atenció especial a cada situació particular; a cada una d’elles podem trobar-hi Jesús, el Senyor, que ens va revelar que estava present en els seus germans més febles (cf. Mt 25,40)”. Precisament la pandèmia que estem sofrint ha revelat rostres nous de pobresa. Pensem en els ancians i la gent sola, les residències, els que no troben lloc a les unitats de cures intensives. I pensem en les nacions amb economies febles i dependents, a les quals una llarga crisi sanitària, social i econòmica, farà trontollar de forma molt greu. Allargar la mà al pobre ha de significar compartir, ser solidaris i ajudar de forma generosa.
“La pregària a Déu i la solidaritat amb els pobres i els qui pateixen són inseparables. Tots els qui volem viure la fe cristiana hem de ser generosos amb els pobres, sostenir-los, consolar els afligits, alleugerir els sofriments i treballar per retornar la dignitat als qui n’estan privats. L’opció preferencial pels pobres no pot estar condicionada per si tenim temps o si entra en el projecte pastoral o social que ens hem fixat, sinó que hem de comptar amb el poder de la gràcia de Déu que ens farà superar situacions que semblaven impossibles”. I continua dient el Papa Francesc que amb aquesta Jornada torna a cridar l’atenció sobre aquesta realitat fonamental per a la vida de l’Església, perquè els pobres estan i estaran sempre amb nosaltres (cf. Jo 12,8) per ajudar-nos a acollir la companyia de Crist a la nostra vida quotidiana. Estem cridats a involucrar-nos en l’experiència del compartir sense esperar que d’altres ja ho faran.
Som invitats a viure la pobresa evangèlica en primera persona. Si un membre de la família humana pateix, tots ens en sentim responsables. Potser no tenim solucions generals, però els cristians, amb la gràcia de Crist, hem de tenir gestos de compartició i recordar el valor del bé comú, que esdevingui un compromís de vida per no oblidar ni descartar ningú, per no caure en una indiferència culpable. Allargar la mà al pobre és un signe de proximitat, solidaritat i amor, com tantes persones ho han demostrat durant els mesos de pandèmia. Mantinguem, doncs, els gestos concrets i reals de misericòrdia i estimació per tots els qui sofreixen, amb un cor humil i respectuós, i acollim la invitació del Papa a la responsabilitat i al compromís directe envers tots aquells amb els quals compartim un mateix destí. I quan convingui, denunciem aquells que allarguen “mans de mort”, mans que sembren la mort. Demanem tenir capacitat d’empatia amb els germans més desafavorits, i que ajudats per la Verge Maria, la “Mare dels pobres”, puguem reunir-nos els fills predilectes de Déu i tots els qui el serveixen en el nom de Crist. I el Papa Francesc al final del seu missatge, ens invita a fer “que aquesta mateixa pregària transformi la mà estesa en una abraçada de comunió i de renovada fraternitat”.
