Demà dia 9 de novembre és la festa del Sant Crist de Balaguer, patró de la ciutat i de la comarca de la Noguera, així com la Ribera i el Pla d’Urgell, com canta l’Himne de Mn. Cinto Verdaguer. Però d’alguna manera tot el Bisbat d’Urgell troba en Ell la font de la misericòrdia i de les benediccions divines. En temps de pandèmia, encara és més urgent que ens hi acostem espiritualment per demanar-li que allunyi de nosaltres el trasbals del coronavirus i ens ajudi a refer l’esperança plena de fe i el teixit econòmic i social del país i de les nostres vides. Avui li reiterem que amb les seves ferides ens guareixi, i li preguem pels malalts, pels hospitalitzats, pels difunts i les seves famílies. I també pels investigadors, sanitaris, educadors i tots els qui fan possible la nostra vida quotidiana. El Sant Crist de Balaguer ens acull a tots i ens consola a tots. La seva impressionant imatge del segle XV, que el presenta mort després de penosa agonia, ens el mostra carregat dels nostres dolors, exhaust i que envia un darrer sospir de misericòrdia i de pau. Quant consol que ens dóna!
La victòria de Crist a la Creu és cantada amb vers vibrant pel gran poeta del renaixement de la llengua catalana, Mn. Cinto Verdaguer (1845-1902), que composà la lletra de l’”Himne de la Romeria” (any 1900) en honor del Sant Crist de Balaguer, que s’ha fet ben popular: “Del cel blau per la drecera siau el nostre davanter; siau la nostra bandera, Sant Cristo de Balaguer.” I el missatge de les seves estrofes: “Amb vostres llagues florides, Vós dels màrtirs sou el Rei; mes en les vostres ferides, per tot mal teniu remei.”
“Miraran Aquell que van traspassar”, profetitzava Zacaries (Za 12,10). Aquest any en plena commoció per la pandèmia, mirem amb fe i amor el Sant Crist de Balaguer. Mirem el Servent de Déu, desfigurat, menyspreat, humiliat… Tot ho va fer per nosaltres! Tot ho va fer per mi, per tots! És l’Anyell de Déu que pren damunt seu el pecat del món i es compadeix de les nostres plagues.
Mirem i contemplem el Crist:
· Mirem el seu cap; és el Rei coronat d’espines; que reclina el cap per lliurar l’esperit…
· Mirem els seus braços: oberts, abraçant tot el món; ningú no queda discriminat prop seu; braços de reconciliació i de pau…
· Mirem les seves mans que han creat el món, i ara estan traspassades i aparentment inactives clavades a l’arbre de la Creu; Ell ens guareix.
· Mirem el seu rostre ensangonat, “és el més bell de tots els homes” (Sl 45,3).
· Mirem els seus ulls plens de perdó. Es renova amb la claror de la seva mirada que ens salva…
· Mirem el seu cos, ple de ferides, cops, que carrega a les espatlles no una sinó totes les ovelles perdudes… a tu i a mi… Tots els esgarriats del món.
· Mirem els seus peus, fixats a la creu; ja no poden recórrer els camins de la terra, però Ell va a cercar i a salvar el que estava perdut.
· Mirem el seu costat obert per la llança. És la ferida més significativa, la que ens permet penetrar en el seu Cor. I en brolla sang i aigua de vida.
I besem-li espiritualment els peus, com és tradició a Balaguer, amb 3 besades: bes d’agraïment, bes de penediment i bes d’amistat i d’amor.
