Setembre marca la represa de les coses “normals” que retornen amb la seva grisor i a vegades amb un cert desencís, perquè esperem massa del que la vida ens hauria de donar en aquest món. Ja no somiem amb les vacances que s’han acabat. Ens convé tornar a reflexionar en la manera com ens sabem prendre la vida, els problemes, les decepcions, els reptes, les possiblitats… Hem d’aprendre a ser feliços, que és tot un art. L’art de viure.
Una persona gran estimada, a partir d’una caiguda, havia de prendre una decisió sobre on anar a viure, i estava dubitativa. Li vaig parlar de l’aprenentatge de ser feliços, de prendre’ns les coses amb esperança i decisió, d’acceptar positivament allò que ens arriba, sense rondinar ni plànyer-nos tot el dia… Li vaig parlar del cas real d’una senyora de 92 anys, quasi completament cega, que acabava de quedar vídua i no tenia familiars que la poguessin cuidar. Estava disposada a traslladar-se a viure en una residència d’ancians. El dia que hi va entrar, la responsable li anava explicant com era el saló, el menjador, la seva habitació. I a cada cosa que li mostrava li responia que li agradava molt. Tota sorpresa, la responsable li digué que creia que no hi veia, i ella li ho reafirmà. “I llavors, ¿com és que tot ho troba bé?”. Ella amb bonhomia li respongué, “M’encanta tot”, i va afegir “No em cal veure res”. “La felicitat és una cosa que decideixes tu amb anticipació. El fet que m’agradi o no la residència, no depèn de com estigui arreglat el lloc, depèn de com jo arregli la meva ment i el meu cor. Quan vaig decidir que vindria a viure aquí, ja vaig decidir que m’agradaria”.
Hem de donar gràcies pel que hem pogut acumular de bons records i bones accions, els moments feliços de la nostra vida. I decidir que allò que hem de fer, ho volem fer. No ens oblidem d’aquestes 5 regles simples per a ser feliç:
- Allibera el teu cor de la queixa i els remordiments, acull el perdó de Déu.
- Vés a l’essencial i allibera’t de les preocupacions supèrflues.
- Viu humilment i amb serenor, acceptant les coses i les persones com són.
- Estima amb fets concrets, i dóna més i dóna’t més.
- Espera menys dels homes i espera-ho tot de Déu.
És com un petit programa per a inicis de curs, o per a canvis vitals i, sobretot, per a enfrontar la vida quotidiana amb joia i humilitat. Si vols ser feliç… “si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me!”, invitava Jesús al jove ric (Mt 19,21).
Encomanem-nos a la nostra Patrona la Verge Maria, el Naixement de la qual celebrarem el proper dimarts dia 8 amb molt de goig a tot el Bisbat, sota l’advocació de la Mare de Déu de Núria, i al Principat d’Andorra, sota l’advocació de la Mare de Déu de Meritxell. Ella és la Mare del Crist, la nostra Mare i la Mare de tota l’Església. Que Ella vetlli per nosaltres, ens atorgui la salut i l’alegria, acompanyi els treballs del nou curs que comencem, i ens agermani per superar plegats les dificultats de tot tipus, personals, familiars, psicològiques, econòmiques, de relació, de salut, d’ànims… generades per aquesta pandèmia que tant ens ha fet sofrir. I que ens ensenyi l’autèntic camí de la felicitat i de la pau.
