En la festa del Sagrat Cor de Jesús vam celebrar la Jornada de pregària per la Santificació dels Sacerdots amb el lema “Preveres amb el cor de Crist” i resseguint un text del Papa Francesc amb 5 paraules clau. Ara l’acollim pensant en tots els fidels cristians que necessitem i volem viure centrats en l’amor del Cor de Crist:
1. Gratitud
Tots hauríem de vetllar per mantenir sempre un cor agraït, ple de gratitud. Jesús ens ensenya a donar gràcies al Pare perquè els petits i senzills acullen el Regne (cf. Mt 11,25). Saber acollir tot el que hi ha de positiu en la creació, en les persones i en un mateix. I veure-ho com un do de Déu immerescut. Agrair i adorar l’amor que brolla del Cor de Crist, i d’una manera especial en l’Eucaristia, que ens regala el do del sacrifici d’amor del Senyor pel seu poble.
2. Misericòrdia
Tot cristià, i no només el prevere, està configurat amb Crist, pel baptisme i és ministre de la misericòrdia i de la reconciliació, amb un cor misericordiós com el de Jesús, que passà guarint i fent el bé (cf. Ac 10,38). No tinguem por de contaminar-nos de la fragilitat humana i baixem als abismes de la debilitat i del pecat, per a revelar-hi el Cor misericordiós del Pare. Això significa actitud misericordiosa, capacitat d’acollir, escoltar, i acompanyar els germans.
3. Compassió
Jesús, davant de les multituds exhaustes i oprimides, sentia una profunda compassió (cf. Mt 9,36) i, com a Bon Samarità, es convertia en manifestació vivent de l’amor de Déu Pare. A tots se’ns demana un cor compassiu, que s’expressi en la proximitat, en la participació real i integral en els patiments i treballs de la gent, en la capacitat de relacions que revifin l’esperança, en l’atenció a les ferides dels germans.
4. Vigilància
Tots els fidels tenim la temptació de sentir-nos desil·lusionats amb la realitat, o amb l’Església o amb un mateix. I llavors ens repleguem en una melangiosa tristesa, que torna estèril tot intent de transformació i conversió, propagant ressentiment i animositat. Cal demanar a l’Esperit que vingui a despertar-nos. Experimentem «el cansament de l’esperança», que sovint neix de la distància entre les expectatives personals i els fruits visibles de l’apostolat. Cal deixar-se «desvetllar» per la Paraula del Senyor i pel crit del Poble de Déu.
5. Ànim esperançat
Contemplant el Cor de Jesús, podem entendre els dos vincles fonamentals a partir dels quals Jesús viu la seva pròpia missió: el Pare del cel i el poble. És necessari viure amb ànim esperançat, i tenir cura de la relació amb Déu i de la solidaritat activa; conrear l’íntim diàleg d’amor amb Déu Pare i viure una fecunda caritat envers els pobres i envers tothom. La nostra vida quotidiana i el fonament de la nostra comunió amb el Senyor necessiten la joia i l’esperança que brollen d’una profunda amistat personal amb el Senyor.
Deixem-nos atreure per l’amor misericordiós i santificador que brolla del Cor Sagrat de Jesús. Consagrem-li la vida al Senyor, cuidem la intimitat fonda amb Ell, siguem humils servidors dels germans i demanem la gràcia d’estimar sempre com Jesús estima.
