La diada dels apòstols St. Pere i St. Pau que dilluns celebrarem, és la festa de les dues grans columnes de la fe de l’Església, els grans amics del Senyor, que han testimoniat amb la seva sang la fe en el Crist encarnat. Ells són els nostres fonaments i ens estimulen a creure i a estimar, donant-ho tot a Jesús. I ens fan ser Església una, santa, catòlica i apostòlica, missionera i acollidora, hospitalària i humil, sempre jove i sempre experta en humanitat.
Pere és sobretot el garant de la “unitat” de l’Església universal. Fa que l’Església no s’identifiqui amb una sola nació, amb una cultura o amb un Estat. Que sigui sempre l’Església de tots. Que reuneixi la humanitat en la comunió més enllà de qualsevol frontera i, enmig de les divisions d’aquest món, faci present la pau de Déu, la força reconciliadora del seu amor. I Pau és l’apòstol dels pagans, arrelat en un gran amor a Jesucrist. Sempre parla d’Ell, a qui segueix amb radicalitat i a qui predica sense parar, tant si és oportú com si no ho és. Pau ens fa adonar sobretot que l’Església ha de ser “catòlica”, oberta i universal, missionera i atraient per a totes les cultures i les persones.
Enguany aquesta festa de St. Pere i St. Pau pren un relleu encara més gran i solemne per a tots els catòlics. Hem experimentat el coratge i la caritat del Papa Francesc envers tots els qui sofreixen, amb gestos i paraules oportunes. Tots tenim gravada en la memòria la impressionant plaça de Sant Pere el dia 27 de març, buida, a causa de la pandèmia, i un home fràgil, que coixeja des de jove i panteixa en les pujades, però amb un coratge enorme, que en nom de tots els catòlics, però també de tots els homes i dones de bona voluntat i de tota la humanitat adolorida, pregava, suplicava, callava, demanava més fe i més humilitat, i beneïa la ciutat i el món amb el Santíssim Sagrament. Ho vam seguir des de les llars, corpresos, i vam pregar units a ell, pare en la fe, agraïts que l’Esperit Sant continuï guiant l’Església enmig dels alts i baixos d’aquest món. No tenim por, perquè Déu no ens deixa mai. Ell sosté misteriosament la història i l’encamina cap a la plenitud. La seva promesa és de vida i d’amor.
Són dies per pregar pel Papa Francesc que Jesucrist ha posat al davant de la seva Església. Que Déu el sostingui i ajudi, el faci exemple de santedat i de virtut per a tot el poble de Déu. Necessitem el seu guiatge i la radicalitat de les seves propostes evangèliques, que desmunten moltes inèrcies, falses seguretats i comoditats. Necessitem que ens encoratgi en el camí de l’amor i del servei, i guiï la nostra resposta als grans desafiaments socials d’avui.
Les Diòcesis de la Tarraconense hem de tenir en gran estima l’apòstol Pau, de qui hem rebut la fe apostòlica que ell va sembrar en les nostres terres. I també hem de ser Esglésies molt unides a l’apòstol Pere i als seus successors. Pere fou el primer del grup dels Dotze i el primer Bisbe de Roma, que presideix totes les Esglésies en la caritat. Per això el Papa és Vicari de Crist, pastor universal i fonament visible de la unitat de tota l’Església. Fem patent aquesta unió i obediència dòcil al successor de Pere, quan cantem el “credo” de Mn. Romeu, i proclamem la fe “en la Santa Mare Església, catòlica, apostòlica i romana”, afermant que Roma, la Seu de Pere, és la mestra i difusora de la veritat.