Potser aquestes vivències m’han acostat més a Deu… En comptes de desesperar-me,he pensat: “davant la impotència i les dificultats hi ha dues formes de reaccionar… o anar a lo meu i lamentar-me, o bé, fer-se fort… M’importa Deu, m’importen els altres, i per tant, he triat ajudar i estar amb les persones que tenien necesitats ben diverses. Hi rumio i sento que vull donar suport a la causa de Deu, repassant les virtuts teologals, tan necessàries i a vegades tan oblidades.
He pensat mes que mai en la Quaresma. En la Quaresma que hauriem de fer i no fèiem, i que ara ens hem vist obligats a fer per la pandemia. Hem tingut temps de pensar, de demanar perdó, de convertir-nos i també, perquè no… de desesperar a vegades. I crec que tot això ens farà créixer en la virtut. Hem de confiar en la gràcia de Deu, que es el que actua. Jesús segueix present, crucificat, en cada família que pateix, però… també crec que tots sortirem reforcats d’aquesta “guerra vírica”.
