El “Congrés de laics 2020, Poble de Déu en sortida”, convocat per la Conferència Episcopal Espanyola com a culminació del seu Pla pastoral, va reunir a Madrid 2.200 persones de totes les Diòcesis i moviments laïcals els dies 14 al 16 de febrer. Des d’Urgell hi vam participar dotze persones i jo mateix. Va ser una experiència eclesial molt joiosa i reeixida, en què hem pogut copsar el pas i l’acció de l’Esperit en tants i tants dels presents. S’havia donat un procés sinodal, entre tots, que reclama ara una continuïtat en la vida de les Diòcesis. I ho intentarem també a Urgell. Comencem un procés que continua obert i ens exigeix seguir caminant com a Poble de Déu en sortida. Un procés guiat per l’Esperit, present des del principi dels treballs del Congrés.
La intenció és impulsar la conversió pastoral i missionera dels laics dins el poble de Déu, per donar veu al laïcat, associat i no associat. L’ambient, la joia entre tots, el respecte pel pensament divers, l’acollida i l’escolta, la suma entre tots, la complementarietat de serveis i missions, la receptivitat… han estat una experiència sorprenent, i que no semblava fàcil, si atenem la història més recent d’aquest tipus d’encontres i les dificultats per caminar junts. Déu inspira aquesta obra de comunió i de missió. S’han sembrat les llavors necessàries per renovar i dinamitzar el laïcat, i ara esperem que donarà els seus fruits.
La ponència final ho reflectia bé, amb un doble objectiu: d’una banda, presentar les aportacions dels Grups de Reflexió després del recorregut dels 4 itineraris que havien constituït l’eix central de Congrés; i de l’altra, oferir un escenari de futur immediat que permeti aprofundir en les prioritats que, en un exercici de sinodalitat, s’han pogut identificar durant aquest procés.
Nous reptes, per a ser sal i llum, Església misericordiosa, acollidora i oberta al món d’avui i, sobretot Església fidel a Jesús i al seu Evangeli. Cal sortir fins a les perifèries, diàleg i trobada, viure des de la pregària i els sagraments, obertura als que busquen, conrear les llavors de la Paraula, proximitat als pobres i als qui pateixen, anunciar l’Evangeli i estar a gust amb el poble. Potser s’haurà pogut trobar un llenguatge laïcal comú. S’ha insistit en la vocació i en el protagonisme del laïcat, que ha de trobar camins de participació eclesial, sempre en clau de missió i no de poder; i alhora s’ha obert un procés guiat per l’Esperit. També es va demanar donar resposta a les 3 preguntes inicials: Quines actituds hem de convertir? Quins processos hem d’activar? I quins projectes podem proposar?, tenint en compte els 4 itineraris del Congrés: el primer anunci, l’acompanyament, els processos formatius i la presència en la vida pública, que marcaran el treball pastoral del futur, ja que expressen la missió encomanada com a cristians. Serà fonamental passar d’una pastoral de manteniment a una pastoral de missió, amb processos i projectes pastorals renovats, amb acompanyament real, grups i escoles de formació en la fe, i processos de diàleg amb la societat civil, cuidant l’acompanyament dels qui s’hi comprometen. Ser Poble de Déu en sortida suposa que la nostra fe adquireix tot el seu sentit quan som capaços de compartir-la amb els qui estan al nostre voltant. El Congrés en cert sentit resta com obert, i està cridat a constituir el punt de partida de nous camins per al laïcat en comunió. Caldrà deixar-se guiar per l’Esperit!