Dissabte dia 7 de setembre, l’Arquebisbe d’Urgell Mons. Joan-Enric Vives, va presidir l’Eucaristia a l’Escola “Regina Carmeli” de Rubí, convidat per les Germanes Carmelites de St. Josep, dins la qual va tenir lloc l’acció de gràcies pels 25 anys de professió religiosa de la Gna. Melchora Quintana, Directora i Titular de l’Escola, la professió perpètua de la qual, Mons. Vives havia presidit fa més de vint anys a Barcelona.
Assistiren a l’Eucaristia la Superiora general de l’Institut, Rvma. M. Ascensión Ortega, així com Germanes de l’Institut, els familiars de la Gna. Melchora i una gran quantitat de professors, alumnes i exalumnes, amb treballadors de l’Escola que van voler acompanyar-la amb la seva pregària i acció de gràcies en aquest dia de tanta joia per a tot l’Institut religiós.
A la seva homilia l’Arquebisbe Vives subratllà com en la vocació de Jeremies s’hi descobreix la crida de Déu que capacita la persona per superar les seves pors i limitacions personals i la prepara per a la missió, que comportarà contradiccions i sofrença. I que el que fem als petits és el protocol del judici de Déu, l’amor misericordiós a semblança del Pare celestial. Una religiosa és una persona que ha escoltat la crida de Déu i que s’ha consagrat en els vots de castedat, pobresa i obediència segons el carisma propi de l’Institut de Germanes Carmelites de St. Josep i que, amb la gràcia i l’ajuda de Déu, s’ha anat donant als germans. Mons. Vives va destacar com en celebrar els 25 anys de la professió religiosa d’una Germana els fidels han d’agrair i valorar la vida consagrada en el sí de l’Església. Destacà la frase escollida per la Gna. Melchora en el seu recordatori de la festa: “No sé hacia dónde Dios me lleva, pero sé que Él me guía” de Sta. Edith Stein que va confiar plenament en la providència de Déu fins i tot en els moments més durs de la seva vida com la seva mort martirial en el camp de concentració a Auschwitz. Finalment destacà com l’amor a la Mare de Déu i a St. Josep tant propi del carisma de l’Institut (Carmelites de St. Josep) haurien de ser dos distintius que ajudessin la Gna. Melchora en la seva entrega generosa.
Acabada l’homilia va tenir lloc l’acte de renovació del seu lliurament d’entrega a Déu amb els vots, per part de la Gna. Melchora i un petit refrigeri de germanor i de festa als patis de l’Escola.
