El diumenge dia 12 de maig, IV Diumenge de Pasqua o del Bon Pastor, l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives va presidir la Missa que setmanalment retransmet TV2 per al circuit de Catalunya des del Monestir de les RR. Dominiques de Sant Domènec, a Sant Cugat del Vallès. Concelebrà amb l’Arquebisbe el prevere que setmanalment presideix l’Eucaristia, Mn. Carles Cahuana, Secretari general del Bisbat de Terrassa.
A la seva homilia Mons. Vives va recordar com en aquell diumenge, conegut com el diumenge d’”El Bon Pastor”, celebràvem la Pasqua i com Crist Ressuscitat és el nostre Bon Pastor. Va demanar als fidels que acollissin amb força les paraules recents del Papa Francesc als joves, i a tots, en la seva exhortació postsinodal Christus Vivit: “Crist viu, esperança nostra, i Ell és la més bella joventut d’aquest món… Ell viu i et vol viu! Ell està en tu, Ell està amb tu i mai no se’n va. Per més que te n’allunyis, allà hi ha el Ressuscitat, cridant-te i esperant-te per tornar a començar. Quan et sentis envellit per la tristesa, les rancúnies, les pors, els dubtes o els fracassos, Ell hi serà per retornar-te la força i l’esperança” (n.1-2). La llum de Crist ho envaeix tot, ho omple i transforma tot. La tenebra, el pecat i la mort han estat vençuts. Per l’amor crucificat del Senyor, tot el món ha estat renascut, amb una vida i una pau noves. La misericòrdia del Senyor és més forta que el pecat i que la mort, i tot ho guareix i ho salva. Crist ja ho ha pagat tot per a tots! Estimar és imitar-lo i donar la vida pels germans.
Mons. Vives, que també és President de la Comissió de Seminaris i Universitats de la CEE, en la seva homilia va tenir molt present la Jornada de pregària per les Vocacions i les Vocacions Natives que enguany tenia com a lema “Digues sí al somni de Déu”. Com Maria li va dir que sí a Déu, i va acceptar a la Creu la seva vocació maternal, podem entendre que dir-li sí al Senyor és animar-se a abraçar la vida com ve, amb tota la seva fragilitat i petitesa, diu el Papa Francesc. I és que la crida del Senyor, no és una intromissió de Déu en la nostra llibertat; no és un pes que se’ns carrega a sobre; és la iniciativa amorosa amb què Déu ve al nostre encontre i ens convida a entrar en un gran projecte, del qual vol que participem, mostrant-nos a l’horitzó un mar més ampli i una pesca sobreabundant. A la Jornada Mundial de la Joventut a Panamà, el passat gener, el Papa Francesc deia als joves: Déu té un somni amb cada un de nosaltres, amb els seus fills, amb els qui l’estimen i el segueixen. Dir “sí” al somni de Déu és seguir-lo i implica oferir-li tota la vida, i oferir-la del tot, per sempre.
Finalment, l’Arquebisbe Joan-Enric va recordar com dir “sí” al somni de Déu és acceptar amb alegria i llibertat la possibilitat que Déu se serveii de nosaltres per a alguna obra bona, per edificar l’Església i construir el seu Regne. Tots tindrem moments diversos vocacionals al llarg de la nostra vida de fe; estiguem oberts a respondre amb generositat a les crides del Senyor. Sempre hem de dir que sí, perquè segur que si Déu ho vol, és bo per a nosaltres. I va animar els més grans a pregar molt i a ajudar els infants, adolescents i joves a pensar seriosament en la crida de Déu en la seva vida. Podem contribuir amb Déu a portar la seva salvació al nostre món. Sempre podem donar el més gran testimoni, a totes les edats. Va animar a pregar intensament que l’Esperit Sant ajudi que molts joves escoltin la crida, no tinguin tanta por i converteixin la seva fe en servei. Que cerquin la ruta, i es posin en camí. Per últim, va recordar com la Verge Maria, Mare nostra, en aquest mes de Maig, Mes de Maria, és la qui més pot ajudar a trobar el camí cap a Déu, i a Ella hem de confiar les vocacions eclesials.
Televisió Espanyola emet des de Sant Cugat la missa dels diumenges de La 2 des del 1983. Primer des dels estudis de la televisió pública i des del 2008 des del Monestir de les Monges Dominiques de Sant Cugat.
Acabada la celebració Mons. Vives entrà a saludar la comunitat de Monges del Monestir de Dominiques de Sant Domènec que l’acolliren amb joia i pogueren mantenir una llarga estona de diàleg amb l’Arquebisbe.