Divendres Sant. Acció litúrgica de la Passió del Senyor i Processó

A la Catedral de Sta. Maria de La Seu d’Urgell la Celebració de la Passió del Senyor va ser presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, acompanyat pel Vicari General i Rector de la Parròquia, amb alguns sacerdots de la ciutat i amb els fidels de la Parròquia.

A la seva homilia l’Arquebisbe glossà l’excepcionalitat de la Passió segons Sant Joan que la Litúrgia proclama aquell dia en la celebració litúrgica de la Passió i Mort del Senyor. Va animar els fidels a valorar i posar la seva mirada en la crucifixió del Senyor que és expressió del seu amor redemptor per a tota la humanitat, especialment pels més “crucificats” del nostre món: els malalts, els pobres, els qui viuen sense sentir-se estimats i sense esperança. Va remarcar com a la Passió de St. Joan  “un dels soldats li donà una llançada al costat i a l’instant en sortí sang i aigua” com a signe del Baptisme i de l’Eucaristia, sagraments de la Vida Nova que el Senyor ens porta. Recordà com en el Sagrat Cor de Jesús hi trobem la font del perdó, de la misericòrdia i del consol, i va demanar als fidels saber-se encomanar a aquest Cor de Jesús Redemptor, ple d’amor misericordiós per a tots els qui el busquen.

Al vespre l’Arquebisbe va participar a la processó pels carrers de La Seu, darrere el pas principal del Crist de la Sang. La processó de La Seu d’Urgell és una de les més antigues i rellevants de Catalunya i la més important del Pirineu. Té els seus orígens en el segle XVII. Les primeres datacions de la processó són de 1603. Actualment processionen 10 passos, alguns de molt llarga tradició i d’altres incorporats a finals del segle XIX. Fa uns anys se li va donar un nou impuls i hi participen molts col·lectius ciutadans en el manteniment dels passos i del cos dels armats.

Per ordre de desfilada dels passos, s’han de citar els Armats i els Hebreus, que representen la cohort romana i que es van incorporar a la processó a finals del segle XIX o a principis del XX; l’Oració de Jesús a l’hort de Getsemaní, a càrrec de l’agrupació de pagesos i del qual se’n té constància des de l’any 1661; el bes de Judes, confiat al gremi dels comerciants des de l’any 1947; Flagel·lació, a càrrec del gremi de la pell i Unió de Botiguers; Jesús és condemnat a mort, un dels més recents, a càrrec de la Germandat de Sant Sebastià; el Natzarè, datat de l’any 1947 i conduït per alumnes i exalumnes del col·legi de la Salle; el Crist de l’agonia; el Crist de la preciosíssima Sang, a càrrec de la Congregació de la Sang, fundada l’any 1603 i que esdevé la primera dada  històrica de la processó; la Pietat, pas confiat antigament al gremi de constructors i avui als estudiants universitaris; Sant Sepulcre, del qual antigament n’eren portadors els confrares-cavallers del Sant Sepulcre, i que enguany s’ha restaurat la plataforma del pas; i la Dolorosa, a càrrec de la Confraria dels Dolors -de la qual es té constància des de 1725- i l’Associació de Dones i Confraresses de l’Alt Urgell.