La celebració a Canillo i Meritxell (Andorra) de la 40ª Trobada de Santuaris de Catalunya i les Illes Balears, m’ha portat a reflexionar, ja propera la Setmana Santa, en el valor dels Santuaris en la nostra vida de fe, i especialment com a llocs on podem experimentar la misericòrdia de Déu envers nosaltres, tan febles i pecadors, tan necessitats de l’ajuda celestial. Tinguem presents els grans santuaris del món i la seva atracció: Montserrat, Lourdes, el Pilar, Fàtima, Częstochowa, Guadalupe, Aparecida… i els santuaris de la Diòcesi: Núria, patrona del Bisbat; Meritxell, patrona d’Andorra; el Sant Crist de Balaguer. I els més locals, també molt estimats i visitats: La M. Déu del Remei, al Castell del Remei (Plana d’Urgell); Mijaran, a la Vall d’Aran; les Sogues (Bellvís); Socors (Agramunt); Claustre (Guissona); Arboló (Pallars Sobirà), Valldeflors, Refet, Salgar, Talló i tants d’altres. Són petits oasis, on hi trobem la pau de Déu.
El Papa Francesc en un Discurs recent (29.11.2018) adreçat als participants del Ier. Encontre Internacional de Rectors i Treballadors dels Santuaris, ha subratllat com els santuaris són un lloc privilegiat d’acolliment, de pregària i de misericòrdia. Són molts els que van al Santuari “perquè necessiten rebre una gràcia, i després tornen per agrair d’haver-la experimentada, sovint per haver rebut fortalesa i pau en la prova. Aquesta oració fa que els santuaris siguin llocs fecunds, on la pietat del poble sigui sempre alimentada i creixi en el coneixement de l’amor de Déu”.
Són importants els Santuaris en el món contemporani perquè són un lloc de refugi i oasi enmig dels tràfecs de la vida, i moltes persones s’hi atansen per viure la seva fe i la seva devoció, però també per poder trobar consell, perdó, misericòrdia i bellesa inspirada en la fe. El santuari llença preguntes fonamentals, i dóna respostes. Els Santuaris, especialment els dedicats a Jesucrist i a la Mare de Déu, així com també els dedicats als Sants, són una font d’aigua viva on tots ens hi podem acostar per trobar consell espiritual, conhort i força enmig de les contrarietats i les tempestes de la vida.
El Papa Francesc va recordar que un Santuari, és un lloc privilegiat de la misericòrdia. Acollim aquest missatge en la nostra Quaresma i Setmana Santa. Visitem-ne algun i obrim-nos a la misericòrdia que el Pare celestial ens vol donar. Diu el Papa que “ningú en els nostres Santuaris no s’ha de sentir com un estrany, especialment quan hi va amb el pes del seu pecat, per això, el Santuari és un lloc privilegiat per experimentar la misericòrdia que no coneix límits. De fet, quan la misericòrdia és viscuda, esdevé una forma d’evangelització real, perquè transforma els que reben la misericòrdia, en testimonis de la misericòrdia”. I recomana celebrar-hi el sagrament de la Reconciliació, i que els fidels hi puguin trobar “sacerdots ben formats, sants, compassius, capaços de fer tastar la veritable trobada amb el Senyor que perdona. Testimonis fidels de l’amor del Pare que s’acosta a tots i surt al seu encontre, feliç d’haver trobat els que s’havien perdut”. I llocs on s’ajudi a viure les obres de misericòrdia perquè en els santuaris, la generositat i la caritat es realitzen de manera natural i espontània com a actes d’obediència i amor al Senyor Jesús i la Mare de Déu”.
